07/03/2007 Meritxell Mateu s’encara amb els promotors a la Taula d’Habitatge L’Associació de Promotors Immobiliaris d’Andorra es va estrenar ahir com a participant en la Taula d’Habitatge que el Govern organitza periòdicament des del novembre del 2005 després que el col·lectiu formalitzés la seva agrupació fa només unes setmanes. La nova incorporació no va passar desapercebuda per cap dels altres participants i tampoc per la presidenta de la taula, la ministra d’Habitatge, Meritxell Mateu, que va mantenir un breu però intens encarament amb el representant dels promotors, Jordi Galobardas. En concret, aquest va acusar l’Executiu de mantenir una postura contradictòria ja que la cartera encapçalada per Mateu vol promoure mesures que facilitin l’accés a l’habitatge mentre que el ministeri de Finances augmenta la pressió fiscal sobre el sector immobiliari a través de l’aprovació del nou impost de plusvàlues sabent del cert que aquesta farà pujar el preu final dels pisos. El representant dels promotors va tenir el suport de la directora de la Cambra de Comerç, Pilar Escaler, que va assegurar que el nou impost "no evitarà l’especulació" sinó que farà augmentar el preu final que pagarà el comprador de l’immoble i va recordar que a Barcelona els pisos van pujar un 200% els darrers dos anys tot i comptar amb un impost de plusvàlues gairebé idèntic. Mateu, de la seva banda, va argumentar que "tot és qüestió de percepcions" i va recordar que l’impost és degressiu i preveu exempcions en el cas que es reinverteixi en el país. Així, la ministra va fer públic que un total de cinc sol·licituds d’exempció d’aquest impost han estat aprovades des que el gener d’aquest any entrés en vigor el reglament, fet que suposa l’ingrés de 66.000 euros menys per part del Govern. La darrera sol·licitud encara està sent avaluada, segons va informar la ministra. Davant dels dubtes i les diferències de parer expressades pels assistents, Mateu va avançar que dedicarà la Taula d’Habitatge vinent, que ha de tenir lloc d’aquí a dos mesos aproximadament, a tractar els aspectes que toquen la fiscalitat dels pisos. clàusules d’arbitratge Per la seva banda, el director de l’Associació de Consumidors i Usuaris d’Andorra, Joan Sarmiento, va avançar que estan estudiant la possibilitat d’incloure unes clàusules en els contractes de lloguer que prevegin l’arbitratge entre els propietaris i els arrendataris en el cas que sorgeixin problemes, tal com s’ha començat a fer a Barcelona. De la seva banda, el president de l’AGIA, Joan Carles Camp, va assegurar que la proposta de l’ACU els seria molt beneficiosa ja que "els propietaris tenen uns índex de morositat d’entre el 2% i el 4%". Camp va especificar que el termini per cobrar les mensualitats en aquests casos oscil·la entre vuit mesos i més d’un any, i va assenyalar que l’arbitratge podria ser beneficiós tant per als llogaters com per als arrendataris. ajuts atorgats Mateu va comunicar que l’any passat es va doblar el total de les subvencions directes per al lloguer, i es va passar de 478.524 euros el 2005 a 901.170 euros el 2006. En concepte d’exempcions d’ITP, el Govern va deixar d’ingressar un total de 270.000 euros i en el cas de l’impost de plusvàlues, la xifra ascendeix a 66.000. Pel que fa als crèdits a l’emancipació (que ofereixen fins a 3.000 euros als joves que es vulguin emancipar a tipus zero), que només ha estat demanat per un jove, Mateu va avançar que es plantejaran obrir-los a la resta de col·lectius socials més sensibles per al 2008 com ara famílies monoparentals o nombroses, davant de la manca de resposta dels joves. A més, l’import de l’ajut es podria incrementar en funció de les característiques del beneficiari. De la mateixa manera, la ministra va confessar que "és optimista" en l’aplicació que pugui tenir la Borsa d’habitatge en el futur tot i que encara no s’hagi aconseguit fer cap contracte. Mateu va avançar que és possible que la borsa d’habitatge s’inauguri el mes d’abril, moment en què es podria tramitar el primer lloguer per aquesta modalitat.

03/02/2007 Els promotors mostren el neguit per les plusvàlues Els experts del sector immobiliari mostren el seu neguit per un marc legal que diuen que repercutirà en el client El ple a vessar a la sala d’actes de Prada Casadet va evidenciar el neguit i la confusió que la nova Llei sobre plusvàlues i el reglament que la desplega han generat entre el sector immobiliari, que poc es pensava que hauria de satisfer aquest impost. El ministeris d’Habitatge i Finances van intentar donar ahir resposta als molts interrogants que està comportant l’aplicació del nou marc legal. Un marc que quedarà sense efecte per als promotors immobiliaris quan entri en vigor el futur impost sobre els beneficis de les societats.

20/01/2007 La Massana es converteix en la tercera parròquia que aixeca la moratòria La publicació ahir del pla d’urbanisme al BOPA permet atorgar llicències per edificar El comú massanenc ja pot autoritzar que els particulars tornin a construir a la parròquia després que ahir es publiqués el pla d’urbanisme al Butlletí Oficial i quedés, per tant, aixecada la moratòria vigent des del maig del 2003. Amb aquesta mesura la Massana es converteix en la tercera parròquia que pot permetre noves edificacions després de Sant Julià i Ordino i ara són els encampadans els que esperen que es publiqui el seu pla. L’aprovació del pla d’urbanisme massanenc es va fer en una sessió de comú que va tenir lloc el 25 d’octubre però la complexitat de la reproducció de tota la informació de plànols així com la gran quantitat de documents ha retardat la publicació al BOPA fins ahir mateix. En els nou volums que integren el pla d’urbanisme s’especifica tota la normativa que s’ha de complir per poder construir a partir d’ara a la parròquia, que, segons va insistir el cònsol, Josep Maria Camp, aposta per les zones residencials. Per aquesta raó s’estableix que les parcel·les han de tenir un mínim de 600 metres quadrats en cas d’habitatges unifamiliars amb una ocupació màxima del 33 per cent per garantir que no hi hagi aglomeracions urbanístiques i per mantenir la filosofia de màxim respecte al medi ambient. El disseny, que va tirar endavant només amb els vots de la majoria liberal, suposa que el comú tindrà uns 75.000 metres quadrats per fer-hi equipaments i que la superfície prevista per a zones verdes i places arribarà a uns 275.000 metres quadrats quan s’executi la totalitat de la previsió feta. Per construir en les noves zones residencials el disseny urbanític parroquial marca que les parcel·les de plurihabitatge han de tenir un mínim de 2.500 metres quadrats, les façanes no poden fer més de 32 metres, fins a la següent parcel·la hi ha d’haver una separació de 6 metres i de 12 entre edificis. A més, s’estableix la necessitat d’ajardinar en un 95 per cent la part no edificada i no es permet una altura superior als 10,5 metres, i també és obligatori revestir la façana de pedra almenys en un 70 per cent de la superfície.

18/01/2007 Aprovada la regulació de l´impost sobre les plusvàlues immobiliàries. Mateu va assenyalar que el nou impost té l´objectiu de limitar l´especulació. El Consell de Ministres va aprovar el reglament de l´impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries que té per objectiu, segons va afirmar la portaveu del Govern, Meritxell Mateu, "limitar l´especulació" i "afavorir el comprador final". En aquest sentit, els andorrans o residents de més de cinc anys que venguin la seva residència al Principat quedaran exempts del nou impost, sempre que es tracti de l´habitatge principal i es tornin a invertir aquest guanys al país. Amb tot, la plusvàlua és generarà sobre el terreny en què es dugui a terme l´obra i no sobre aquesta, que ja està subjecte a l´IMI. Un cop signat el contracte privat, el transmissor disposarà de 30 dies per presentar la liquidació de l´import davant del departament de tributs. Mateu va recordar que la creació de l´impost es va crear per unanimitat el 14 desembre passat. La portaveu del Govern va subratllar que la nova figura no és en cap cas "un impost de societats encobert".

18/01/2007 L’estancament de la construcció s’allargarà almenys fins a l’estiu El sector de la construcció manté la desacceleració i no hi ha perspectives que es revifi fins al segon semestre d’aquest any. La incertesa existent encara amb relació a l’aprovació dels plans d’urbanisme d’Escaldes-Engordany, Canillo i la capital, i el marge de temps que caldrà dedicar a la sol·licitud i a la concessió de permisos, són alguns dels factors que revesteixen de pessimisme un sector que no aixecarà cap, almenys, fins a l’estiu del 2007. Així ho van afirmar ahir diverses fonts, entre les quals hi ha la Unió Temporal d’Empreses (UTE). El president, Gerard Cadena, va assegurar ahir que, tot i la falta de neu, durant aquest mes de gener l’activitat referent a la construcció és entre un cinc i un deu per cent més baixa que la de l’any passat. "El fet que no nevi fa que puguem treballar més bé, però el problema és que actualment hi ha una manca de feina", va argumentar Cadena, i va confirmar una desacceleració de l’activitat en el sector del desmunt de terres. Situació actual La situació actual es pot veure a les carreteres del país, per les quals circulen força menys vehicles pesants que fa uns anys. Una bona part dels camions pertanyents a les empreses constructores estan parats, i de fet Cadena calcula que prop de la meitat del sector està inactiu. "La perspectiva de demanda d’empreses d’obra pública i civil estan aproximadament en el 50 per cent de feina", va valorar ahir el màxim responsable de l’UTE. Recuperació lenta El creixement de la construcció va tocar sostre l’any 2004, quan es va autoritzar l’edificació d’un total de 600.000 metres quadrats. Amb l’aplicació de la moratòria i l’elaboració dels plans d’urbanisme, les autoritzacions es va reduir una tercera part en un any, situant-se en 200.000, mentre que l’any passat van disminuir fins als 100.000 metres quadrats. De moment, els experts preveuen una recuperació lenta i moltes dificultats per al sector, com a mínim, durant el primer trimestre del 2007. Tanmateix, algunes de les fonts consultades dubten que durant la segona meitat de l’any el sector s’hagi recuperat en tots els seus aspectes i avisen que, després del creixement desmesurat que es va produir entre els anys 1997 i 2004, "no es pot aguantar el nivell que vam tenir, sinó que el sector ha de disminuir". Pintat, optimista El cap de Govern va valorar l’assumpte argumentant que "un cop aprovats els plans d’urbanisme, només per la demanda latent que hi havia, això s’ha d’engegar per força; la pregunta és quan durarà". Amb referència al mig any de marge apuntat per l’UTE, el cap de l’Executiu va valorar que els professionals segurament "ja ho han previst i ja aguanten obres per poder anar repartint la feina". Amb tot, Pintat va assenyalar que a les hores de fer balanços cal tenir en compte que darrerament " hi ha hagut uns anys boníssims, de manera que s’ha de fer una mica de mitjana de l’activitat que hi ha hagut en aquestes últimes temporades". L’abocador de la Rabassa tan sols rep vuit camions i 160 tones en el primer dia de funcionament El nou abocador de Sant Julià de Lòria va viure ahir una estrena tranquil∙la, ja que únicament va rebre 160 tones de runa, la totalitat de les quals provinents de l’empresa Cevalls. Tot i que durant les dues primeres setmanes es preveu que hi passin un total de 35 camions diaris –cinc per a cadascuna de les set empreses sol∙licitants–, durant la jornada d’ahir tan sols una havia passat els tràmits burocràtics per poder abocar el material, de manera que la corporació va autoritzar l’accés de vuit camions. Tot i així, al final del dia el Comú va posar a disposició de les sis empreses restants la documentació necessària, i es preveu que avui puguin fer ús de l’abocador de la Rabassa. El conseller d’Esports i membre de la comissió d’urbanisme, Josep Majoral, va explicar ahir que la jornada es va desenvolupar sense cap problema i que es va engegar un dispositiu de seguretat per controlar el trànsit pesant. "Hem col∙locat un agent a la plaça de Laurèdia i un altre que ha anat fent el recorregut fins a l’abocador", va explicar ahir Majoral, que espera que demà es normalitzi la situació pel que fa al nombre de camions autoritzats. Per la seva banda, el president de l’UTE, Gerard Cadena, va aplaudir la posada en funcionament del nou abocador, encara que va criticar el fet que el Principat no hagi disposat de cap espai similar durant gairebé un mes i mig. "No és normal que no hi hagi abocadors", va assegurar Cadena, i va argumentar que aquesta mancança porta a situacions com la de l’abocador irregular trobat prop del col∙legi Sant Ermengol, que va qualificar com un possible espai de "transferència" a l’espera de l’obertura d’un nou abocador. "Si bé es tracta d’un abocador irregular, les circumstàncies són les que són i el normal és que els propietaris hagin buscat alternatives", va opinar el màxim responsable de l’UTE.

17/01/2007 L’entrada en vigor de la Llei de plusvàlues accelera l’escriptura de vendes de pisos Les immobiliàries consideren que el nou impost encarirà el preu final que pagaran els compradors d’habitatges L’entrada en vigor de l’impost de plusvàlues ha accelerat l’escriptura de pisos tant de promotors com de particulars, que han intentat evitar el pagament d’aquest nou tribut. Avui es publicarà la llei i el reglament i l’impost es començarà a aplicar a partir de demà. Per tant, la jornada d’avui és l’última per escripturar sense pagar la taxa sobre el benefici. Les immobiliàries consideren que aquest nou impost significarà un encariment del preu final per al comprador, ja que veuen que el promotor l’acabarà traslladant al client.

07/09/2006 Els comuns podran decidir sobre l’impost de la construcció. Amb l’objectiu que els Comuns tinguin la possibilitat de determinar el coeficient a aplicar sobre l’impost de la construcció, el grup parlamentari liberal ha presentat una esmena al projecte de llei de finances comunals que estableix que es fixi una forquilla del 0,5 al 2% en cada territori, a banda del gravamen ja establert per llei. Aquesta mesura passa per evitar una càrrega excessiva sobre aquest impost i també permetrà que les corporacions comunals tinguin la potestat per diferenciar els habitatges de lloguer dels de compra, segons van explicar ahir la presidenta del grup parlamentari liberal, Conxita Marsol, i el vicepresident del grup, Jaume Serra. Marsol va destacar que aquesta és una bona iniciativa per les polítiques de promoció de l’habitatge ja que s’establirà la possibilitat que els Comuns puguin eximir els habitatges de lloguer en funció del criteri de les seves ordenacions. A banda, Serra també va indicar que "considerem oportú que la quantitat de la proposta de llei sigui una mica menor perquè sinó ens posaríem en un impost al nostre entendre excessivament elevat en un sector que ja està rebent una càrrega impositiva forta". Fins ara, els coeficients que es proposaven eren els dels immobles comercials. Per tant, els liberals obren les portes perquè els Comuns decideixin si continuar aplicant aquests criteris o, bé optar per la forquilla del 0,5 al 2%. No deixant de banda les esmenes que ha presentant el grup parlamentari liberal als diversos projectes de llei que estan en curs, Serra també va avançar que han presentat deu esmenes a la llei de plusvàlues que ha redactat l’Executiu. En aquesta línia, el parlamentari liberal va assenyalar que s’han realitzat fins a un total de 10 esmenes, totes aquestes de caràcter tècnic i per equiparar alguns apectes a la llei de l’ITP. Un altra dels temes que van avançar davant dels mitjans de comunciació és que també esmenaran el projecte de llei d’inversions estrangeres que també es troba en tràmit. Tot i no avançar el contingut d’aquestes esmenes, tant Marsol com Serra es van mostrar molt convençuts sobre la qüestió. I és que Marsol va precisar que les esmenes que presentarà el seu grup seran fruit dels diferents contactes amb els agents implicats.

27/07/2006 La negativa de l’oposició no frena l’aprovació del pla d’urbanisme La Massana va aprovar ahir en sessió de Comú el seu pla d’urbanisme, després de més de 3 anys de l’elaboració del primer esborrany, temps que ha servit a la corporació per resoldre les 367 al·legacions que particulars i interessats van presentar en el període de 6 mesos on el projecte va ser exposat al públic. Així, doncs, la parròquia massanenca se suma a Sant Julià, Ordino i Encamp, i es transforma en la quarta parròquia en aprovar de forma provisional el seu projecte urbanístic, al que ara li falta rebre el vist-i-plau de l’executiu. Pel que fa a les característiques, comentar que la Massana serà la parròquia amb més zona residencial, això en termes tècnics apunta a que només compta amb una part edificable del 33% i on els edificis, no podran ser més alts de 10’5 metres. A aquestes restriccions s’han de sumar altres com que la superfície mínima dels pisos haurà de ser de 45 metres quadrats o què els hotels no podran tenir més de 120 habitacions. Més enllà de les limitacions, val a dir que aquest projecte preveu una superfície urbanitzable de 4’5 milions de metres quadrats, amb 245 zones urbanes consolidades, 37 no consolidades i 137 urbanitzables que, hauran de cedir el 15% del terreny al Comú perquè aquest ho utilitzi en equipaments i espais públics, unes infraestructures que el Comú preveu que comptaran amb 75.000 metres quadrats per equipaments, 275.000 de zones verdes, 15.000 m2 a serveis tècnics i 3.500 a serveis en transport. A més, per tal de fer una parròquia més residencial i reduir l’impacte visual, el Comú ha reduït la superfície mínima de les parcel·les i les ha situat en 600, 1.500 i 3.000 metres quadrats.

09/02/2006 El Govern elimina la retroactivitat de les residències passives. Elimina, així, un dels punts més polèmics d´una llei que va ser aprovada l´any 1996. La mesura podria costar a l´Executiu prop de quatre milions d´euros. El Govern va aprovar ahir entrar a tràmit parlamentari un projecte de llei per eliminar el caràcter retroactiu que establia la llei de residències passives, aprovada l´any 1996. Així, en la disposició transitòria segona de la llei actual s´estableix que els titulars de residències passives concedides amb anterioritat a l´entrada en vigor de la llei havien de fer efectiu un dipòsit de quatre milions de pessetes en un termini màxim de cinc anys. en el seu moment aquest punt de la llei va generar molta controvèrsia i al cap de deu anys l´Executiu liberal ha decidit modificar-lo. Tal com va explicar el ministre d´Interior i Justícia, Josep Maria Cabanes, les persones que no fessin efectiu el dipòsit abans de l´entrada en vigor de la llei i que ja eren reidents no hauran de fer efectiu l´esmentat dipòsit, mentre que els que l´han entregat al Govern "tenen la possibilitat de reclamar-ne el retorn sense donar peu a retorn d´interessos", va assenyalar Cabanes. I, precisament, l´actualització d´aquest dipòsit és una de les altres modificacions que preveu l´Executiu liberal. Així, si fins ara el titular principal d´una residència passiva, a nom seu i a nom de les persones al seu càrrec, hava de pagar un dipòsit de quatre milions de pessetes, el projecte de llei estableix augmentar-lo fins a 30.000 euros. Igualment, si també havia de dipositar un milió de pessetes per cadascuna de les persones que tenia al seu càrrec, que adquirien la condició de resident passiu, aquest import ara puja fins a 7.000 euros. Tanmateix, Cabanes va explicar que des de l´entrada en vigor de la llei en qüestió, 169 persones van satisfer el dipòsit i 75 no ho van fer. Per tant, davant de l´hipotètic cas que totes les persones que ho poden fer reclamessin el diòsit de quatre milions de pessetes, el Govern hauria de pagar una mica més de quatre milions d´euros.

09/02/2006 LA CRISI DE LA CONSTRUCCIÓ Els constructors alerten que l’aturada en l’abocament fa perillar 600 llocs de treball L’Associació de Contractistes d’Obra va convocar ahir els associats (un 90% del sector) per aclarir la confusió creada sobre les millores de finca i del paper que té la unió temporal d’empreses (UTE) que les ha de condicionar i gestionar per encàrrec del Govern. I és que els empresaris implicats van voler deixar clar que en cap cas seran dipòsits exclusius per als seus camions, tal com es temien els integrants de la plataforma del sector. El gerent de l’associació, Xavier Deu, va assenyalar que les úniques condicions per abocar seran les marcades pel Govern (la classificació de transportista de residus, i l’aval i l’assegurança necessaris), i que si es compleixen aquests requisits tothom accedirà als abocadors “sota les mateixes condicions”. El problema, però, és que a hores d’ara no funciona cap d’aquests abocadors. I que els empresaris van assegurar que tot el sector està patint les conseqüències, no tan sols els autònoms i els petits empresaris que dilluns es van concentrar davant del Govern. Xavier Deu va indicar que les empreses estan aguantant tot i no tenir volum de feina suficient per a tota la plantilla, però “la gent no té ni recursos ni tant líquid” perquè la situació es pugui allargar gaire més. “És una qüestió de dies”, hi va afegir, que afecta “entre 600 i 700 treballadors que podrien veure’s perjudicats directament”. L’empresari Daniel Armengol, integrant de l’UTE i portaveu de l’associació, va contradir els raonaments que va donar el ministre Antoni Puigdellívol quan va atribuir a la darrera nevada el retard en l’obertura d’abocadors. “Sé que l’UTE va fer esforços perquè l’1 de febrer l’abocador d’Ordino estigués obert. Aquest abocador potser per la nevada no es podria obrir fins al dia 4, però per mala gestió o per falta de comunicació entre el Govern i els comuns encara no s’ha obert”. Armengol va assenyalar que no hi haurà una solució fins que “el Govern i els comuns no frenin la disputa” i va lamentar que, a més, certes corporacions vulguin beneficiar-se en gravar aquestes millores de finca. El constructor va apuntar que abocar a Andorra o a l’Alt Urgell “fins ara ens sortia al mateix preu només amb el cost de les obres [de condicionament], però a partir d’ara surt més car si es repercuteixen les taxes dels comuns”. No obstant això, també va assenyalar que encara no s’ha fixat el preu per abocament. Armengol també va voler aclarir que les grans empreses no han marxat de la plataforma perquè no hi van ser mai, ja que era “de treballadors i autònoms”. Sí que va reconèixer que “hem tingut relació perquè la problemàtica era la mateixa”. Ho era i ho és perquè “només les empreses de l’UTE tenen més de 650 treballadors, els estan aguantant i fan un esforç en pagar-los vuit hores encara que només en treballin cinc”. En tot cas, l’associació com a tal no dóna suport a les possibles mobilitzacions (“no és la manera”) i el portaveu va manifestar que “dilluns passat al Govern es van manifestar 30 o 40 autonòms i nosaltres només volem que algú ens expliqui si val més parar-ne 650 o que n’hi hagi 30 d’aturats, amb el compromís d’ajudar aquests 30”. I és que l’empresari va assegurar que ahir es va prendre l’acord d’ajuda mútua i que aquells que tinguin terrenys per a terres els posin a l’abast de la resta. Però mentre Armengol parlava de 30 treballadors, la plataforma va entregar al Govern una llista amb 200 operaris afectats per l’aturada.

08/02/2006 El Govern prepara una modificació de la llei que incrementarà l’ITP fins al 4,5% Els cònsols van anunciar que el Govern està d’acord a introduir modificacions en la Llei de finances comunals. Es pre-veu que els comuns que participin en societats puguin computar-ne els ingres-sos a l’hora d’establir l’endeutament. El Govern enllesteix la modificació de la Llei de l’ITP. I el text fixa que les transaccions immobiliàries es gravin a partir d’ara amb un 4,5%. El percentatge s’apujarà dos punts, ja que actualment l’impost ascendeix al 2,5% del valor de l’adquisició. Quant al repartiment, s’incrementa la forquilla per a l’administració central i per a les comunals. El Govern s’enduria un 2,5% de cada operació i els comuns el 2% restant. Cal recordar, però, que a hores d’ara i paral·lelament està a tràmit parlamentari una puja de la taxa a través de la Llei del pressupost que tan sols beneficia el Govern. I és que estableix que l’ITP serà del 4% per operació de compravenda i que l’executiu n’obtindrà el 2,75% i els comuns l’1,25% (el que estan recaptant en aquests moments). El cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, va anunciar la puja de l’ITP que repercutirà als comuns entre altres novetats possibles de la Llei de finances comunals. Ho va fer després de la reunió mensual de cònsols, que es va dur a terme al comú de Canillo. En espera que el ministre de Finances, Ferran Mirapeix, els lliuri el document definitiu “a final d’aquesta setmana o començament de la que ve”, el cònsol canillenc va apuntar que “el ministre ens ha avançat quines serien les seves idees” respecte a les modificacions que els màxims responsables comunals van demanar d’aquesta llei. El titular de Finances també s’ha mostrat partidari d’introduir modificacions pel que fa als efectes que tenen les societats participades pels comuns en el seu endeutament. Fins ara les corporacions havien de computar el deute d’aquestes societats i el ministre està a favor que també es puguin comptabilitzar els ingressos abans d’amortització. Aquesta ha estat una queixa reiterada dels comuns amb estacions d’esquí, que denunciaven la limitació del sostre d’endeutament a conseqüència de l’obligatorietat de computar el deute de les societats. Casadevall va assenyalar, amb satisfacció, que aquest canvi comportaria (en el cas del comú de Canillo) que si Ensisa (participada pel comú en un 51%) “degués quatre milions d’euros el comú hauria de comptar-ne dos com a deute, però si els beneficis fossin de deu milions el comú també podria computar-ne cinc com a ingressos”. Si prosperen les modificacions, els comuns també podran amortitzar el deute a través dels diners que reben de les transferències del Govern. Mirapeix s’ha mostrat partidari d’altres canvis, com ara que s’inclogui la possibilitat d’emetre deute públic en la llei o que es fixi un mínim del que ha d’abonar un comerç o una indústria per estar establert en una parròquia. Novetats en els reglaments de la Llei del sòl Els cònsols van rebre ahir la visita del ministre d’Ordenament Territorial, Manel Pons, que els va informar que l’executiu està treballant en modificacions dels reglaments de la Llei del sòl. De fet, Enric Casadevall va assenyalar que es tracta de “directrius” que tindrien rang de reglament i, per tant, podrien modificar els actuals. El cònsol va apuntar que amb aquestes directrius es resoldrien tots aquells dubtes que encara mantenen els comuns respecte dels plans urbanístics. Per exemple, si les cessions de terreny poden ser diferents en funció del lloc de la parròquia o quin preu ha d’abonar un propietari que acorda no fer la cessió de terreny a l’administració i pagar uns diners a canvi. Casadevall va apuntar que aquests canvis estan al marge de si “s’accepta o no a tràmit la proposició de llei del PS” i que tampoc no han de tenir afectació sobre el pla urbanístic d’Ordino, l’únic comú que ha aprovat el document. Dubtes sobre si han de repercutir l’ISI en determinats serveis Els comuns també tenen dubtes sobre l’aplicació de l’ISI. I és que tenen clar que en la majoria de serveis que ofereixen no hi ha lloc per repercutir l’impost perquè “són serveis que tampoc no ens aporten un benefici”, però es demanen si han de repercutir l’impost en els aparcaments i en els lloguers de locals i parcel·les. D’altra banda, les corporacions continuaran donant l’NRT aquest mes però els cònsols demanen suport de Finances perquè els funcionaris comunals no tenen la informació per solucionar els dubtes dels tributaris. Els cònsols volen presentar la proposi-ció de llei del número d’identificació El Govern ja ha lliurat als grups parlamentaris el text de la llei del número d’identificació administrativa que han consensuat l’executiu i els cònsols. El cònsol major de Canillo va assenyalar que “ens faria gràcia” que el text es presentés finalment a tràmit parlamentari com una proposició de llei dels set comuns. I és que Casadevall va recordar que es tracta d’un text que les administracions comunals treballen des de l’inici del mandat. El cònsol també va assenyalar que s’està treballant en “modificacions de tipus tècnic” de la Llei electoral i de referèndum, que han de contribuir a millorar i agilitzar els tràmits burocràtics relacionats amb les votacions.

07/02/2006 La plataforma sortirà al carrer divendres si el Govern no resol l’aturada del sector Els representants del col·lectiu van demanar ahir al cap de Govern les dimissions dels ministres Antoni Puigdellívol i Manel Pons com a responsables de la crisi i també que eviti que el negoci dels desmunts i el trasllat de terres quedi només a les mans dels grans. Una seixantena de persones (treballadors i petits i mitjans empresaris de la construcció) es van concentrar ahir davant de l’edifici administratiu del Govern mentre, a l’interior, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, i tres representants d’empreses afectades per l’aturada de l’abocament de terres s’entrevistaven amb el cap de Govern, Albert Pintat. Els portaveus de la plataforma van entregar una carta a Pintat (signada per la seixantena de persones concentrades) en què demanaven les dimissions dels ministres Manel Pons i Antoni Puigdellívol per la mala gestió de la crisi dels abocadors, i l’instaven a buscar una solució per resoldre l’aturada de les petites i mitjanes empreses que fins ara han viscut dels desmunts i del transport d’aquestes terres. La plataforma ha donat a l’administració de marge fins divendres al migdia. Si llavors no reben una resposta satisfactòria, aquella mateixa tarda sortiran al carrer (van assegurar que amb els camions) per fer visible la protesta. Albert Pintat va assenyalar que després del consell de ministres “hi haurà indicadors” de futures solucions a aquesta aturada i va assegurar el suport del gabinet laboral als petits i mitjans industrials. Aquesta tarda, i a demanda del cap de Govern, la plataforma de la construcció ha d’entregar tota la informació relativa al nombre de treballadors que a hores d’ara estan aturats i també de la maquinària. Les xifres encara no són definitives, però des de la plataforma s’assegura que els afectats serien entre 300 i 400 operaris, que podrien perdre la feina en breu. Un dels afectats, David Sánchez, va recordar que, tot i que encara està cobrant el sou perquè la seva empresa encara aguantarà uns dies més en espera que el rumb de la situació canviï, el fet és que l’acomiadament amenaça “i la carta la podem tenir tots”. I Sánchez, com la resta de treballadors i empresaris, va explicar que el problema ja no és només que no hi hagi lloc on abocar, sinó si els petits tindran cabuda en el negoci. La carta que la plataforma va entregar a Pintat demana explícitament que “la regularització d’aquest sector no es faci a costa dels treballadors i petits empresaris promovent la concentració a les mans d’unes poques empreses que actuen de manera gairebé monopolística”. I és que els afectats temen que l’UTE que s’encarregarà de la gestió dels abocadors acabi acumulant tots els moviments de terres deixant de banda la resta del sector. Per això van sol·licitar que l’executiu reguli quotes que permetin que tothom tingui feina. Ubach va assenyalar que si s’ha de reduir el volum de treball “que no siguin només els petits i mitjans els que paguin els plats trencats”. L’empresari Jordi Pedescoll va lamentar que “els grans tenen els seus terrenys propis, però nosaltres hem fet el que ha dit el Govern, hem pagat la fiança, la responsabilitat civil i no sabem on anar”.

20/01/2006 Nous impostos indirectes El passat 7 de novembre del 2005 el Consell General va aprovar el reglament de l´ISI, IPI i IAC, que desnvolupa l´aplicació dels impostos estatals indirectes. L´IPI o Impost de la producció interna grava amb un 1% els immobles d´obra nova. L´ISI o Impost de Serveis Indirecte, grava, per norma general, amb un 4% tots els serveis prestats a Andorra, entre ells els serveis immobiliaris. Cal mencionar que el lloguer de pisos destinats a la vivenda no estan subjectes a l´impost mencionat, no així els locals destinats a negocis.

23/11/2005 El Govern es compromet a evitar l´aturada de la construcció Ahir es va produir la demanada reunió entre el Govern liberal d’Albert Pintat i els treballadors del sector de la construcció, per tal de fer front a la crítica situació que sorgeix de la fi de la concessió per a abocar terres de la construcció en territori espanyol. El balanç, per tots els actors implicats en el diàleg, és de moment positiu. LA POSICIÓ DEL GOVERN L’Administració va informar, ahir, a darrera hora de la tarda mitjançant comunicat de premsa, que “el Govern, preocupat per aquest problema, s’ha solidaritzat amb el sector de la construcció i ha garantit que no hi haurà aturada tècnica del sector del trasllat de terres”. A més va afegir que “des de l’inici de la legislatura s’està treballant per tal de trobar solucions satisfactòries en aquest tema”. El Govern, doncs, va deixar clar que “ens comprometem a continuar avançant en la resolució d’aquesta situació i a mantenir informats tots els representants d’aquest sector així com a traslladar les inquietuds de la plataforma dels treballadors de la construcció en la propera reunió prevista pel proper dijous entre el Govern, els cònsols i els empresaris del sector de la construcció”. DIVERSES RESPOSTES Per la seva banda Jordi Lorente, portaveu de la plataforma dels treballadors, va manifestar, sobre la futura reunió que “és aleshores quan s’han de proposar les solucions previstes per al nostre sector”. Lorente va ampliar la seva manifestació comentant que “si en aquesta futura trobada no s’arriba a un acord tot acabarà espetegant”. Gabriel Ubach, secretari general de l’USd’A, va destacar, també sobre la futura trobada, que “és clau ara el paper que hi juguin els comuns, en cas que es decideixin fer més abocadors. És important perquè el terreny on anirien aquests abocadors és de titularitat comunal i a més el preu que les corporacions locals marquin per aquest terrenys és de vital importància per a les petites i mitjans empreses del sector de la construcció”. Ubach va ampliar aquest darrer punt explicant que “si el preu que marquen els comuns pels abocadors és més car que el que actualment hi ha a Espanya, les petites i mitjanes empreses del sector hauran de renegociar els seus contractes de desmunt. En definitiva pot suposar la mort de les pimes del sector”. L’OPINIÓ DELS TREBALLADORS Jordi Lorente, a preguntes d’aquest mitjà, va dir que “si el Govern em comenta que l’u de gener no hi haurà aturada, jo me l’haig de creure”. Lorente va voler felicitar a tothom pel bon desenvolupament de la trobada d’ahir. El treballador de la construcció, i cap visible de la plataforma que defensa els interessos dels assalariats d’aquest sector, preguntat sobre les possibles solucions en les que està treballant el Govern, va respondre que “ens han dit que mantindrien converses al més alt nivell amb Espanya per tal d’intentar aconseguir una pròrroga i es treballa també amb la idea de fer abocadors al Principat”. Víctor Orrit, subdelegat de la Generalitat per l’Alt Pirineu i l’Aran, va declarar ahir a aquest mitjà, responent a una de les iniciatives de l’administració andorrana, que “no em consta que aquestes converses s’hagin iniciat. Tot i això jo no sóc l’interlocutor directe del Govern andorrà i entenc que vulguin parlar directament amb Madrid ja que és amb el Ministeri de Medi Ambient amb qui tenen firmat el conveni base”. LA VISIÓ DEL SINDICAT El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, va comentar que “l’objectiu del nostre sindicat, i de la plataforma dels treballadors, era el mateix. Volíem aconseguir el compromís del Govern que no s’aturaria res. Des del sindicat no ens importa com ho farà el Govern però hem aconseguit que l’administració es comprometi”. A la pregunta de com valora nous abocadors al país, Ubach va comentar que “no hem de fer volar coloms ja que si es continuen obrint abocadors a parròquies altes de ben poca cosa serviran. Han d’anar a un altre lloc”.

23/11/2005 El Comú de la Massana tampoc cobrarà l’ITP al primer habitatge El cònsol massanenc també va fer balanç del programa d’ajuda al lloguer que ofereix la corporació. De les 13 sol·lictuds que s’han rebut “segurament seran nou” les que s’aprovin, va afirmar la consellera major del Comú, Judith Pallarès. La resta, un total de 3, formen part de casos socials que no compleixen les condicions establertes per la corporació local. Pallarès es va mostrar sorpresa davant l’ única sol·licitud que han rebut per part d’una persona jove i que, a més, coincideix amb l’única que ha estat denegada ja que tampoc complia amb els requisits. De fet, la consellera va subratllar que les persones que s’han acollit al programa d’ajuda del Comú han estat “persones grans i famílies monoparentals”. Josep Maria Camp va sentenciar que aquesta ajuda a l’habitatge “no es contradiu ni és incompatible” amb els programes que s’endeguen des de l’Executiu central. Així, Camps va assegurar que si una persona ho desitja, pot acollir-se a totes dues, ja que són complementàries. ABOCADOR DE CENDRES Josep Maria Camp també va destacar ahir que “hi ha confusió” sobre la ubicació de l’abocador de cendres, sobretot tenint en compte que la carta que el ministre de Medi Ambient, Antoni Puigdellívol, va fer arribar als cònsols dels set comuns no explicita quina parròquia l’hauria d’acollir. Camp va assegurar, a més, que “en qualsevol cas mai se’ns ha dit a nivell oficial que haguéssim d’acollir les cendres”. BESILLOSA Respecte a l’afer de l’empresa distribuïdora d’aigua potable Aigües Naturals Teixidó, Camp va anunciar que durant els propers dies o “abans que acabi l’any” hi haurà una decisió presa. El cònsol major de la Massana va reiterar que es tracta d’un tema complicat ja que implica una zona que va més enllà de la urbanització de Besillosa.

22/09/2005 Les lleis de l’impost de plusvàlues i de l’ITP entraran a tràmit el trimestre vinent Tant el projecte de llei de l’impost de plusvàlues –que gravarà el benefici de les transaccions immobiliàries– com el que modificarà la llei de l’Impost de Transmisions Patrimonials (ITP) amb l’objectiu de duplicar el percentatge impositiu, entraran a tràmit parlamentari abans que finalitzi l’any i de manera paral·lela a la presentació del Pressupost. Aquesta és almenys la intenció del Govern i del grup parlamentari liberal, que ahir van establir el calendari de prioritats legislatives i que es va posar en coneixement de la resta de forces parlamentàries coincidint amb la compareixença del ministre de Finances, Ferran Mirapeix, davant la comissió legislativa. Els dos coincideixen que hi ha qüestions de caràcter tècnic a la llei de l’ISI, que començarà a aplicar-se al gener, que tindran una aplicació complexa i que, per tant, cal modificar. Els canvis però, no afectaran ni l’essència de la regulació ni la seva entrada en vigor. Les propostes, de les quals Mirapeix només va traçar les grans línies del que fins ara era un esborrany, afecten directament les polítiques del ministeri d’Habitatge, que encapçala Meritxell Mateu i que, per aquest motiu, també estava present en la reunió a porta tancada. La recaptació de diners per a les arques estatals que comportaran aquestes mesures legislatives no arriben a temps d’incloure’s en el pressupost de l’any vinent que Finances haurà d’entrar a Sindicatura abans del 30 d’octubre. El president de la comissió, el liberal Jaume Serra, va fer broma, però, amb la possibilitat que l’aprovació de les dues lleis permeti a l’executiu tancar el 2006 amb més ingressos dels que esperava. De moment, però, Mirapeix preveu l’equilibri del dèficit governamental a quatre anys i veu inviable que el balanç del pressupost vinent reflecteixi una xifra positiva. El ministre, però, no va avançar la quantitat deficitària que arrosegarà l’Estat, segons Serra, “perquè encara no està tancat”. El conseller socialdemòcrata Vicenç Alay, va qualificar de “genèriques” les explicacions que va exposar el màxim responsable de Finances a la comissió i va explicar com aquest no va poder fer estimació dels diners que esperava recaptar el Govern en cocepte de plusvàlues, perquè no disposava en aquell moment de les xifres exactes. Alay va manifestar, però, que es tractava de conèixer els trets bàsics dels projectes i els terminis previstos per a l’entrada a tràmit parlamentari de les iniciatives. En opinió del conseller general, “ja tindrem temps per al debat més endavant, quan ens presentin el text complet”. El conseller de CDA+Segle 21, Enric Tarrado, va manifestar la seva satisfacció per “unes propostes que ja incloíem nosaltres al programa electoral”. El que sí va desglossar el ministre als integrants de la comissió van ser els criteris que s’han fet servir a l’hora de dissenyar les diferents partides pressupostàries, com ara la contenció en les despeses de personal que tindran en el cos de policia i en l’educació les excepcions. A banda es racionalitzarà, en funció de la bona gestió, les subvencions a les entitats i es prioritzarà l’acabament de les obres en execució. Pel que fa a l’impost de plusvàlues, Serra va assegurar que el projecte liberal vol “frenar l’especulació”, per la qual cosa es plantegen excepcions i subvencions en cas de les famílies monoparentals, els joves i els discapacitats. Canvis en la Llei de residències pasives Els liberals proposaran canvis en la Llei de residències passives per suprimir el caràcter retroactiu que té actualment la regulació i evitar que les persones que tenien aquesta condició abans de la normativa hagin de pagar el dipòsit exigit avui dia. Aquesta és una de les prioritats legislatives que va fixar el grup parlamentari i el Govern en el seminari de l’u de setembre a Soldeu i del qual ahir es van presentar les conclusions per establir el calendari d’accions.

28/08/2005 ENTREVISTA MERITXELL MATEU, MINISTRA D´HABITATGE “Crec més en l’ajuda directa que en els pisos socials, ja que sóc renitent als guetos” El seu ministeri té quatre branques. Ja sap com organitzarà la feina? – “ El primer que em vaig plantejar va ser atorgar una unitat als quatre departaments, que estaran connectats pels dos secretaris d’ Estat. Ajuntar habitatge amb joventut no respon a una lògica aplastant, però el cert és que un dels col·lectius més afectats per la problemàtica és el dels joves. Ensenyament superior i recerca ja lliguen més. ” – Revisant la seva trajectòria, li hauria agradat més ser ministra d’ afers exteriors? – “ El que m’ ha encomanat el cap de Govern és un repte i em fa molta il·lusió. Tenia ganes de tornar al país i què millor que aquesta oportunitat. Estic molt contenta de les carteres que m’ han tocat. Habitatge, per exemple, em donarà l’ oportunitat de poder posar en marxa algunes polítiques per resoldre la situació. Pel que fa a l’ ensenyament superior i a la recerca, són dues àrees amb les quals em sento molt còmoda perquè vaig ser professora. El mateix passa amb el departament de joventut, ja que sempre he estat lligada a associacions, tant a Andorra com quan estudiava a França. ” – Sembla que no troba a faltar la seva època d’ ambaixadora? – “ Trobo a faltar els amics d’ allà, amb els quals encara mantinc contacte. Però cada etapa de la vida és bona i penso que canviar és saludable. S’ ha de saber girar pàgina. ” – Què li va semblar que alguns dels dissidents del comitè parroquial d’ Escaldes-Engordany critiquessin el seu nomenament? – “ Miri, jo mai no he estat gaire implicada en la política a Andorra, no perquè no m’ agradés sinó perquè tenia d’ altres interessos. La veritat és que ho vaig viure de manera distant perquè no em sentia concernida” . – És tan greu la situació de l’ habitatge com per crear un ministeri específic? – “ Crec que no és normal que en un país amb tanta construcció alguna gent tingui problemes per accedir a un habitatge digne que és un dret constitucional. Hi ha distorsions al mercat i s’ ha d’ intervenir per posar fi. Si els lloguers no baixen dels 700 euros i alguns salaris no superen els 950 euros hem de començar a actuar. Sóc conscient que estem en un país de lliure mercat, la qual cosa respecto, però penso que l’ administració ha de mantenir una certa solidaritat entre tots els habitants. Per això em sembla interessant que l’ habitatge s’ hagi inclòs en l’ àmbit ministerial. ” – Està immersa en una tanda de visites per presentar el pla d’ habitatge. Perquè les immobiliàries no acaben de donar el vistiplau a alguns projectes? – “ Si es vol limitar l’ especulació s’ han de posar mesures. Òbviament, algunes no agraden a tothom i menys a les immobiliàries. En el cas de l’ increment de l’ ITP, era una proposta inclosa en el programa electoral del PLA que pretén evitar, igual que amb la creació d’ un impost sobre les plusvàlues, que un pis passi per quatre o cins mans sense que ningú no s’ assabenti de res i sense que l’ Estat n’ obtingui cap tipus de profit” . – Es duplicarà finalment l’ ITP? – “ Estem treballant amb Finances en l’ elaboració d’ un projecte de llei, però el nostre departament veu aquest impost des d’ una òptica diferent. Volem crear una subvenció que anul·li l’ ITP per als joves que comprin un primer habitatge. ” – Està convençuda de l’ efectivitat de gravar les plusvàlues per combatre l’ especulació? – “ Sí, perquè l’ impost disminuirà el nombre de mans per les quals passa un pis i, en conseqüència, reduirà el seu preu i permetrà que l’ administració en tregui un benefici. ” – El projecte estrella és la creació d’ una borsa d’ habitatge. Com funcionarà? – “ Ajudant i sobretot incitant els propietaris a posar més pisos al mercat, perquè hi ha poca oferta de lloguer i, a més, no està adequada a la demanda, ja que molta gent viu sola i no necessita un pis de tres habitacions. ” – I com s’ incita el propietari? – “ En un país de lliure mercat no hi ha gaires possibilitats, però tenim una eina que pot incentivar-lo. El govern garantirà, a través d’ una pòlissa, que el pis es tornarà en les mateixes condicions i que cobrarà el lloguer. ” – Aquestes garanties no les ofereix ja una immobiliària? – “ Si hi ha tantes demandes per impagaments a la Batllia és que alguna cosa falla. No volem ser competència, sinó intervenir per resoldre una situació real. ” – Tenen idea ja de quants pisos buits hi ha al país? – “ L’ encreuament de les dades dels comuns i les compa-nyies elèctriques reflecteixen que hi ha aproximadament tres mil pisos. Si d’ aquests, n’ aconseguim mil seria tot un èxit. ” – Trucaran als no residents perquè lloguin el seu pis? – “ Trucarem els que viuen aquí. Els de fora sí que tenen les immobiliàries que els ofereixen aquest servei si volen però sabem que hi ha molts propietaris residents que no contacten amb una immobiliària. Si estem treballant és perquè hi ha una zona gris en la qual l’ administració té el deure d’ intervenir. ” – Hi haurà una aposta pels pisos de 40 metres quadrats? – “ És una de les idees que tinc, però hem de posar-nos d’ acord amb els comuns perquè a Canillo, per exemple, no es pot construir menys de 70 metres quadrats. Sé que en canvi, Encamp ho ha previst en la construcció d’ un edifici destinat als temporers al Pas de la Casa. Totes les iniciatives dels comuns seran benvingudes però, primer de tot, cal solucionar la distorsió entre l’ oferta i la demanda. ” – Destinar un 15% de la construcció a preu de cost, pot repercutir en l’ encariment de la resta? – “ La mesura ha d’ estar molt ben regulada i s’ ha de fer un estudi de mercat per conèixer el seu abast i saber si és factible. Tinc sobre la taula el projecte de llei, però hem de trobar els mecanismes adequats per adaptar al país una iniciativa que existeix per exemple a Mònaco, que permeti donar la major seguretat al consumidor i evitar les revendes a preu de mercat. ” – Per què és important fer un registre de la propietat? – “ Perquè és una seguretat per al consumidor i per a l’ inversor. En el cas dels ajuts que programem per a l’ accés a un primer habitatge, com pot demostrar una persona que és la seva primera compra? En dos anys crearem un marc legal genèric, però desplegarem només la part d’ edificació. La regulació de les finques rústiques la farem més endavant. S’ ha de pensar que un registre tal com existeix als països veïns és difícil, primer perquè aquí no n’ hi ha hagut mai i segon perquè hi ha molta tradició oral d’ usos i costums. ” – Els joves han estat minoria en la demanda d’ ajuts al lloguer. Es replantejarà la iniciativa? – “ Hi ha hagut poques sol·licituds, potser perquè es va fer en una època de l’ any que no els afectava tant, però personalment crec molt més en l’ ajuda directa que no a fer pisos socials, perquè sóc renitent a la formació de guetos. Si volem integració és millor atorgar subvencions, la qual cosa no vol dir que estigui en contra d’ alguns projectes comunals, com ara els d’ Encamp o la capital. A més, l’ ajut no és un dret adquirit. ” – Tenen por a marxar de casa? – “ Ara els costa una mica més que abans. La societat ha canviat i la joventut actual té altres ideals. L’ educació és més oberta i el jove té menys necessitat d’ afirmar-se marxant de casa. ” – També influeix la pujada de preus de l’ habitatge que reflecteix el recent informe de l’ AGIA? – “ Aquestes dades són indicadors, no bíbliques. Hem pogut comprovar que la pujada és una mica menor al 76%. Tot i així, hi ha un encariment i per això crec en l’ impost de les plusvàlues. ” – Què considera prioritari en les polítiques de joventut? – “ Tenim dues classes de joves al país. D’ una banda hi ha l’ universitari i, de l’ altra, el treballador, amb preocupacions molt diferents entre ells. L’ assessorament d’ aquesta franja de la població serà una prioritat per al nostre departament. ” – Hi haurà comissió nacional de la joventut? – “ Estic disposada a tirar endavant el projecte pendent de la legislatura passada. De moment, he enviat el document presentat pels joves a un jurista perquè li doni forma i espero, fins al setembre, per reunir-me amb la comissió legislativa i parlar-ne. ” – Què permetrà? – “ Una implicació real de la joventut en la societat civil. Podran, per exemple, oferir la seva opinió sobre un projecte de llei. Es crea un marc en què poden reunir-se i debatre. Significarà també una representació legítima dels joves a l’ exterior. ” – S’ ha de fer més competitiva la universitat, o ja està bé que els joves vagin a estudiar a fora? – “ La formació que s’ imparteix aquí és bona i permet que no tots els joves marxin a estudiar a fora. Sortir va bé, però per als que es queden a Andorra, m’ agradaria treballar a través del recent acord de cooperació amb la UE per poder participar en el programa de beques Erasmus. Hem d’ oferir aquesta possibilitat més enllà de les beques Fulbright, que són per al tercer cicle. ” – Cal una ampliació d’ estudis? – “ Potser cal introduir el departament d’ humanitats. A més, i ara que la universitat està més consolidada, crec que s’ ha d’ anar més enllà i que sigui verdaderament d’ Andorra. Ha d’ estar orientada a Catalunya, però també a França per una raó lògica; el lligam que té el Principat sempre amb els veïns del nord. Ens hem d’ esforçar per donar més orientació francòfona a la universitat.

25/08/2005 L’AGIA reclama revisar la llei de lloguers per agilitar la resolució dels impagaments L’AGIA està convençuda que l’increment de l’oferta de lloguer passa per una revisió de la Llei d’arrendaments que permeti una resolució més ràpida dels casos d’impagament que entren a la Batllia. Des del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris es donarà un vot de confiança a les polítiques previstes pel nou ministeri d’Habitatge, però es continuarà sense “acceptar de bon grat” el marc impositiu que pretén desplegar el Govern amb l’objectiu de frenar l’especulació. Per aquest motiu, la presidenta, Anna Rodríguez, ha demanat una entrevista amb el ministre de Finances. Suport a la tasca que emprendrà Meritxell Mateu al capdavant del nou ministeri d’ Habitatge, però descontent amb les previsions impositives de l’ executiu. La presidenta de l’ AGIA, Anna Rodríguez, va reiterar ahir que “ ens preocupen aquestes mesures perquè som un dels sectors més gravats” , tot i que va agrair “ l’ oportunitat d’ intervenir i expressar la nostra opinió en la matèria a través de la taula de l’ habitatge i abans de l’ inici del procés legislatiu” . La proximitat de l’ entrada en vigor de l’ ISI, la idea en estudi de duplicar l’ impost de transmissions patrimonials (ITP) i la proposta de gravar les plusvàlues generades per la compravenda d’ un bé immoble, han portat Rodríguez a demanar una reunió amb el ministre de Finances per exposar “ la nostra posició sobre això” . En la seva opinió, l’ increment de l’ ITP “ no és raonable tal com està el sector perquè repercutirà en el preu final de l’ habitatge” . Pel que fa a l’ impost de plusvàlues, la presidenta assegura que “ no l’ acceptem de bon grat, però confiem que sigui moderat” . La màxima responsable de l’ AGIA va especificar que, si bé la ministra es va comprometre que el gravamen s’ apliqui en funció dels anys de propietat, “ hem d’ esperar a conèixer el percentatge impositiu que aplicaran per poder emetre una valoració” . En aquest sentit, Rodríguez va reconèixer que “ és possible que la mesura tingui un efecte dissuasiu en alguns casos de transaccions especulatives” , no sense posar en relleu que en un moment donat “ afectarà totes les operacions de venda, sobretot les de segona mà” . Un dels projectes predilectes de la ministra, la creació de la borsa d’ habitatge genera dubtes a la seu de l’ AGIA. D’ una banda, la presidenta creu que el Govern està en “ el bon camí” perquè tota iniciativa encaminada a afavorir l’ increment del mercat del lloguer “ és benvinguda” . Per aquest motiu, l’ elaboració d’ un cens de pisos buits s’ ha acollit com una “ bona idea” , tot i que des del col·legi es pensa que el nombre no és tan elevat com preveu el Govern. Tanmateix, Rodríguez es mostra una mica més crítica amb el fet que el ministeri actuï com a gestor de la borsa en opinar que “ és una parcel·la que ens toca més” . Una via que “ contribuiria” a solucionar l’ escassedat d’ oferta i a incentivar els propietaris a destinar els pisos al lloguer passa, tal com va explicar la màxima responsable de l’ entitat, per una revisió d’ alguns supòsits de la Llei d’ arrendaments, que permeti una major agilitat de la justícia en la resolució dels processos per impagament dels lloguers. Així ho va fer saber a la titular d’ habitatge, que traslladarà la proposta a la resta de l’ executiu. El fet que, en ocasions, els propietaris triguin més d’ un any a recuperar els diners del lloguer sense la possibilitat de fer fora el llogater, va indicar, és un dels motius que desmotiva la gent a posar un pis al mercat. D’ altra banda, l’ AGIA ha sol·licitat una entrevista amb el ministre d’ Ordenament Territorial, Manel Pons, per parlar de la dificultat d’ aplicació d’ algunes de les disposicions transitòries de la Llei de propietat horitzontal, aprovada fa un any. Segons Rodríguez, els agents, sobretot els que es dediquen a l’ administració de finques, han d’ explicar a les reunions de copropietaris que el contingut d’ aquestes disposicions afecta la propietat en si. A més, reclama el desplegament d’ un reglament per evitar que, quan expiri el termini estipulat de cinc anys, algunes comunitats no s’ hagin adaptat encara a la normativa vigent.

11/07/2005 ENTREVISTA MANEL PONS, MINISTRE D´URBANISME I ORDENAMENT TERRITORIAL Al febrer o març es podrien aprovar els plans d’urbanisme i aixecar la moratòria” – Què l’ ha motivat a tornar al primer pla polític i a acceptar ser ministre? – “ Bàsicament ha estat pel cap de Govern. Penso que és una persona excepcional i que aquests quatre anys seran decisius tant en l’ àmbit intern com a fora i ha estat un dels assumptes que m’ han motivat, a part del projecte. He estat catorze anys allunyat de la política, totalment aïllat, després de passar vuit anys a la primera línia, i també tenia el cuquet de tornar. També en l’ àmbit personal ha estat determinant. El meu fill ja s’ ha fet càrrec del negoci i aquesta també ha estat una mica la part particular que m’ ha ajudat a ser on sóc. ” – Com afronta aquesta etapa al capdavant del ministeri? – “ L’ he acceptada amb molta responsabilitat i també molt angoixat. És un ministeri molt important i a més la responsabilitat que m’ ha donat el cap de Govern de ser el número dos encara ho agreuja més. Però pel que fa al repte tinc molta il·lusió. La meva idea és posar una mica d’ ordre en tot el tema, que és una mica la paraula clau per dir-ho així, i mirar de ser molt exigent en tota la qüestió d’ obra. Hi ha un altre repte important, tot el tema urbanístic, que serà una sortida amb vista al futur i s’ ha de mirar de fer bé o ens podem fer mal. ” – Fins a quin punt el pot condicionar el fet que el ministeri tingui una quantitat important de diners ja compromesos i projectes iniciats? – “ És cert que en el pressupost hi ha molta obra compromesa i molta en marxa, fet que vol dir que haurem d’ anar seguint allò que s’ ha fet fins ara. Amb tot, hi ha moltes coses que també s’ han de fer, i no parlem de grans inversions perquè potser tampoc no les podríem fer. Sí que pel que fa a obres n’ hi ha d’ importants, però hem de mirar fins a on podem assumir-les i buscar la col·laboració dels nostres veïns, i al país aprofitar al màxim allò que tenim, solucions no n’ hi ha gaires. ” – Quines prioritats s’ ha fixat de manera immediata? – “ La primera cosa és posar ordre. No dins del ministeri, que està molt ben valorat per tothom, però sí que tota la part d’ obra pública potser se’ ns ha escapat una mica de les mans. S’ han fet moltes obres i totes de cop, els privats han construït molt i hi ha saturació per tot arreu. Per tant, estan totes inacabades, no es finalitzen perquè falta gent, el constructor està immers en quatre projectes diferents. . . I aquí és on diem que hem de posar ordre d’ alguna manera, cal mirar d’ acabar les obres ràpidament i enfocar realment les prioritàries. És a dir, saber quines tenim començades i posar una data límit de finalització, ja que en aquest cas enlloc posa cap data, que és un fet fonamental” . – Hi ha hagut una reestructuració important al ministeri amb la integració de mobilitat. – “ Vam voler que hi hagués tres pilars, urbanisme, ordenament territorial i mobilitat, tot i que el d’ urbanisme de moment només l’ hem ideat però l’ anirem muntant a poc a poc. Quant a mobilitat i explotació de carreteres, és una cosa lògica. Això vol dir que tot passarà per mobilitat, que és on hi ha constància d’ allò que està passant al carrer. De manera que tant si es tracta de pintura, enquitranament, reparacions, obres a la carretera. . . aquells que donaran l’ últim permís seran els de mobilitat. Amb això volem aconseguir una gestió eficaç de tot allò que passa a la carretera, i aquesta ha de ser una de les prioritats del ministeri. En aquest departament hi ha també la taula de mobilitat, lligada amb els cònsols, amb qui estem buscant la màxima agilitat perquè cadascun dels serveis de cada comú tingui, mitjançant la connexió amb el departament, tota la informació per poder ser àgils si en un moment determinat cal donar prioritat o desviar el trànsit. Si, d’ una banda, traiem o reduïm les obres i, de l’ altra, proporcionem agilitat, teòricament s’ hauria de millorar. ” – També hi ha novetats al departament d’ ordenament. – “ Pel que fa a obres s’ ha creat un departament nou, el de coordinació, seguretat, paisatge i imatge. I volem que sigui aquell que doni el tractament a qualsevol obra que es faci que sigui més paisatgística. O sigui, si hem de fer un mur i hi hem de posar heura per fer un bon acabat es farà, si en una rotonda s’ han de posar flors o arbres. . . ” – O sigui, que es vol integrar cada nova infraestructura al paisatge? – “ Sí, aquesta és la feina que tindrà, però a més serà el responsable de coordinar totes les obres quant a senyalització. Si hem de fer una obra i sabem que caldran dos anys això s’ ha de tractar d’ alguna manera. Com? Només cal mirar els països veïns, hi ha llocs a Barcelona, per exemple, en què es fa una façana i s’ hi posa una tela. Busquem la manera que tingui un altre aspecte, que es vegi que s’ hi estan fent obres però també com acabaran, o una altra cosa, que no es vegi de qualsevol manera. I després que quant a senyalització totes siguin iguals, que hi hagi una continuïtat. Aquest departament feia falta perquè les obres no tan sols cal dur-les a terme, sinó que s’ han de valorar. I després s’ ha establert una àrea de seguiment de totes les obres públiques de l’ administració general. S’ ha de ser molt conscient i estar molt al cas de com funcionen, fer-ne un seguiment. . . Amb això serem molt escrupolosos. ” – El cap de Govern apostava aquests darrers dies per no iniciar una obra fins que se’ n finalitzi una altra. – “ Això a vegades serà impossible de seguir, hi ha coses que són inevitables i s’ han de fer, però tot i això intentarem minimizar l’ impacte que puguin tenir les obres i si cal allò que sí que farem és mirar d’ allargar els torns o treballar de nit per avançar les obres que realment tinguin un impacte a la via pública, perquè és un aspecte que pateix tothom. En tots els projectes i obres que hi haurà a la via pública a partir d’ ara prioritzarem el tema de treballar de nit. ” – Això s’ establirà per via reglamentària o legislativa per evitar que s’ hagi de demanar el permís per a cada obra i agilitzar-ho més? – “ La voluntat del Govern serà aquesta, però plasmar-ho a la llei és un problema perquè cada obra és diferent. No podem fer un marc perquè als llocs habitats potser no es podrà treballar tota la nit, només fins a les dotze, i en d’ altres llocs sí, perquè no hi ha veïns. Caldrà veure cas per cas i si s’ ha de fer el permís es farà. Amb l’ avinguda Meritxell hi va haver una mica de malentès interior, nostre, perquè no hi va haver la coordinació necessària. L’ obra també tenia l’ obligació de tenir el paper i no el tenia perquè en cas contrari amb el duplicat del paper quan va arribar la policia no hauria passat res. Va ser una suma seguida d’ errors. ” – Ja que cita l’ avinguda Meritxell, com pot ser que no funcionés la taula de mobilitat en aquest cas? – “ És que no havia de funcionar. La taula de mobilitat és el global de tot el país, que estem treballant. Aquí hi ha hagut un tema urgent, som conscients que s’ ha d’ avançar en els treballs de Meritxell. Hi ha la data del dia 15, que és quan s’ ha d’ obrir i quan aquests treballs havien d’ estar fets. Ha estat potser una mala informació que es va passar al comú d’ Escaldes, no vam tenir l’ agilitat de parlar a tres bandes, per dir-ho així, però no ha estat ni amb mala fe ni la taula de mobilitat hi havia de ser. ” – Un cop posat aquest ordre de què parlava, en quins aspectes s’ incidirà des del ministeri? – “ En tot el tema de les comunicacions, les carreteres i connexions amb els països veïns. Amb França, perquè no ens torni a passar allò que va succeir l’ hivern passat, i també pel que fa a Espanya i la connexió entre la Seu i Andorra, en què hem de buscar la manera de trobar agilitat, ja sigui per carretera o mitjançant altres mitjans. En l’ àmbit intern s’ ha de poder fer la desviació de Sant Julià, que és molt important. Ja es troba en fase d’ expropiació i està bastant avançada, i completar també el túnel dels Dos Valires, que són en teoria els gran reptes per poder modular una mica. Però no únicament això, sinó també el tema de Santa Coloma, que, si no hi ha res de nou, com a màxim l’ any vinent o d’ aquí a dos hauria d’ estar funcionant. De fet, dimecres vinent passarà pel Govern la licitació del pont i en principi farem conjuntament aquest i la carretera que surt davant de la Margineda. Això ho enllaçarem amb l’ ampliació del pont de la Margineda, que ha quedat petit. I després també caldrà mirar de buscar solucions al centre d’ Andorra, que potser és el lloc on ho tenim una mica més complicat. ” – Quant als plans d’ urbanisme parroquials, quina és la previsió perquè es puguin aprovar? – “ La previsió del ministeri està una mica subjecta als comuns, que han d’ aprovar els respectius plans abans del vistiplau del Govern. El que sí que volem és mantenir una bona sintonia amb els comuns perquè en el moment en què s’ aprovin sigui bastant àgil, per acomplir les dues aprovacions. Ja hem parlat amb els comuns de participar molt en els plans de cadascuna de les parròquies per ser àgils després. ” – Ja, però de l’ aprovació dels plans en depèn l’ aixecament de la moratòria que tant s’ ha criticat des del sector de la construcció. – “ Entenc la preocupació que hi pugui haver al sector. Al calendari que hem vist una mica durant els darrers dies amb tots els comuns hi ha un decalatge com a màxim fins al febrer. És a dir, en aquests vuit mesos s’ aniran aprovant un rere l’ altre, i si hi ha aquesta coordinació no s’ estarà gaire temps analitzant els plans i l’ aprovació serà força més àgil. Per tant, al febrer o al març podrien estar aprovats els plans d’ urbanisme i aixecar la moratòria. ”

11/07/2005 El sector immobiliari s’oposa a la puja de l’ITP i a l’aplicació de les plusvàlues Ni increment de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) fins al 5 per cent ni gravamen sobre els beneficis que s’obtenen amb la revenda d’un habitatge. L’Associació de Gestors Immobiliaris (AGIA) considera que cap d’aquestes mesures contribuirà a frenar l’especulació i l’increment desorbitat del preu dels pisos que ells mateixos calculen en un 76 per cent en els darrers dos anys. Per tant, els professionals del sector no són partidaris de l’aplicació d’aquestes accions que el Govern pretén que entrin en vigor en un termini màxim d’un any. El vicepresident de l’ AGIA, Joan Carles Camp, va comentar durant la presentació de l’ estudi del mercat immobiliari que “ ja hem demanat al Govern que no augmenti l’ ITP, però ho farà, i també que no apliqui la Llei de plusvàlues, ja que tampoc no la volem” . Camp va afegir que el calendari de previsions apunta que aquestes mesures “ s’ aplicaran d’ aquí a sis mesos” i es va queixar que es continuïn aplicant impostos al sector, “ que ja està prou gravat amb la importació de materials per construir i perquè som els que paguem més per tenir la botiga oberta” . Aquestes iniciatives legislatives previstes des del ministeri d’ Habitatge que encapçala Meritxell Mateu, i que va anunciar que serien una realitat en un termini d’ un any, no les comparteixen els gestors perquè “ totes les transaccions que no passen davant de notari no es veuran afectades per aquestes mesures i per això pujar l’ impost fins al 5 per cent no frena l’ especulació, perquè sortirà perjudicat el darrer comprador” . Els immobiliaris van remarcar que la pujada de preus dels pisos té lloc entre la compra sobre plànol i l’ escriptura definitiva, perquè enmig hi ha diverses revendes dels particulars, que obtenen un benefici més que important. Segons es va comentar durant la presentació de l’ informe sobre la compravenda d’ habitatges, “ està demostrat que l’ inversor és qui guanya perquè en dos anys parlem d’ un creixement del 70 per cent i això és insostenible a mitjà termini” . Des d’ aquest punt de vista, Joan Carles Camp va explicar que l’ AGIA seria partidària d’ aplicar una altra mesura per controlar aquestes revendes. La proposta del col·lectiu és “ que es pugui crear un paper timbrat i que totes les compravendes d’ habitatges passin obligatòriament per agents col·legiats” . El vicepresident de l’ AGIA va afirmar que “ d’ aquesta manera hi hauria un control i aquest inversor hauria de pagar el 2,5 per cent de l’ ITP i les arques de l’ Estat s’ enriquirien, perquè ara mentre s’ està venent sobre plànol és molt difícil de controlar i sovint l’ escriptura final es fa entre el promotor i el comprador final, i enmig han passat un parell d’ inversors” . Joan Carles Camp va destacar que “ si poguéssim arribar a aconseguir-ho seria beneficiós per al Govern, per a nosaltres i pel que fa a la seguretat jurídica amb vista als inversors” . I és que els gestors immobiliaris van alertar que cada vegada hi ha una tendència més elevada, també entre la gent del país, a comprar i revendre pisos com una manera d’ invertir. L’ autor de l’ estudi sobre l’ evolució dels preus, Gerard Martínez, va precisar que “ es veuen persones residents o andorranes que prefereixen comprar un pis per als fills en lloc d’ invertir en borsa perquè pensen que si les coses continuen així no podran viure a Andorra” . “ No tenim feina per a tots” Malgrat que venedors i promotors insisteixen que fan molts menys diners que els particulars amb les revendes, el de les immobiliàries és un sector que no deixa d’ afegir nous membres. En aquest sentit, Camp va augurar que “ desgraciadament moltes hauran de tancar perquè no tenim feina per a tots. Amb la crisi del 1993 moltes van tancar i ara la gent pensa que és un negoci fàcil i no ho és, no es ven ni un pis cada dia ni un cada mes” . El vicepresident de l’ AGIA va destacar que les despeses estructurals d’ aquests negocis “ són fortes i recomanaria que s’ ho miressin abans d’ obrir una agència perquè en quatre dies hauran de tancar i ni mengen ni ens deixen menjar, i es va repartint molt el pastís. No és un negoci tan atractiu com pot semblar” .

02/07/2005 L’abocador d’Arinsal podrà acollir uns 150.000 metres cúbics de terra i pedra Entre 100. 000 i 150. 000 metres cúbics de capacitat té l’ abocador de Comallemple, a Arinsal, que el comú de la Massana obrirà en breu per acollir terra i pedra de la construcció. L’ espai es troba a la carretera d’ accés a les pistes, molt a prop de l’ estació, “ en una zona que ja havia estat explotada com a abocador fa uns anys i que va quedar a mig emplenar, d’ aquesta manera quedarà clausurat” , va explicar Joan Altimir, responsable del projecte de condicionament i restauració de l’ abocador. Altimir va indicar que es tracta d’ un espai pla amb diversos nivells en plataformes successives en diverses bancades. I va afegir que el projecte, sotmès ara a informació pública, “ preveu que quan estigui ple de material de desmunt, totalment inert, s’ hi faci la restauració mediambiental i es replanti la superfície, fet que suposa una millora respecte de com es va deixar” . Joan Altimir va comentar que per obrir-lo només cal “ una petita adequació” i va apuntar que en principi no hi haurà cap problema perquè Medi Ambient informi favorablement del projecte “ perquè es busca la restauració de l’ espai” . L’ explotació de l’ abocador anirà a càrrec del comú, que cobrarà un cànon per metre cúbic i que hi tindrà sempre una persona per controlar els abocaments. Altimir no va precisar quan de temps podria estar obert l’ abocador i va indicar que si només l’ utilitzés la Massana “ duraria més d’ un any” .

02/03/2005 Narbona i Adellach acorden realitzar un pla de gestió dels residus de la construcció. La ministra d´Agricultura i Medi Ambient, Olga Adellach i la seva homòloga espanyola, Cristina Narbona, van acordar ahir realitzar un pla de gestió dels residus de la construcció compatible amb la capacitat de recepció de Catalunya i d´Andorra. En aquest sentit, durant la reunió d´ahir a Madrid entre les màximes responsables de medi ambient dels dols governs, Adellach va aclarir que algunes de les accions que ha de contemplar aquest pla ja s´estan tirant endavant, com ara la creació d´una borsa de terres que es posarà en marxa aquest mateix mes i la contractació d´un estudi, per part de l´Executiu andorrà, encaminat a trobar emplaçaments per a abocadors de terres al país. Narbona, que va estar acompanyada en la reunió de treball pel director general de Qualitat i d´Avaluació Ambiental, Jaime Alejandre, i pel director general del Gabinet de la ministra, Juan Manuel de la Torre, va valorar de manera molt positiva aquestes iniciatives encaminades a reduir l´exportació de terres i pedres a Catalunya. Adellach, que es va desplaçar a Madrid amb la directora de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va exposar la situació acutal de la gestió d´aquest tipus de residus, tant pel que fa a la generació de terres, com a l´exportació i el funcionament dels centres de triatge. Els governs andorrà, català i espanyol es tornaran a reunir el proper mes de juny per veure l´evolució d´aquests treballs.

08/11/2004 Hem de decidir si ens creiem la llei de creixement per canviar el pla d´urbanisme. Defensor del creixement ordenat i progressiu d´Ordino per sobre de totes les coses, Enric Dolsa, ha de decidir ara si modifica les unitats d´actuació del pla d´urbanisme. La condició indispensable: que el Govern garanteixi el desenvolupament de la llei del creixement. OPOSICIÓ: "La relació que tinc amb els membres de l´oposició és nul·la perquè, em molst casos, només venen a fer demagògia"; QUARTS: "El Consell General faria un favor a Ordino i a La Massana regulant la delimitació de competències entre els quarts i el Comú"; PLANS D´URBANISME: "Amb les unitats d´actuació diferides no preteníem molestar cap propietari sinó assegurar un creixement ordenat".

19/04/2004 Medi Ambient revisa els plans urbanístics per alertar de l’impacte que poden causar El ministeri de Medi Ambient ha intervingut per iniciativa pròpia en el procés d’estudi dels plans d’urbanisme de les set parròquies per poder advertir els comuns dels possibles impactes negatius que els dissenys previstos poden causar a la natura. El departament continuarà fins a l’estiu la revisió de les ordenacions urbanístiques i anirà progressivament presentant un informe a cada corporació amb les observacions que caldria incorporar al pla per fer que sigui compatible la construcció amb la protecció dels hàbitats d’interès. La directora de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va explicar que el departament va demanar còpies dels plans a tots els comuns “ per elaborar un informe en cada cas amb els aspectes que s’ haurien de modificar perquè tenen algun impacte des del punt de vista mediambiental” . Calvó va indicar que es tracta d’ una iniciativa pròpia, perquè la llei preveu que el Govern emeti un informe una vegada els plans d’ urbanisme hagin estat aprovats per les administracions locals. En aquesta visió de l’ executiu central s’ inclouria l’ estudi dels tècnics de Medi Ambient sobre les conseqüències que les ordenacions urbanístiques previstes puguin provocar. Tanmateix, la directora del departament va assenyalar que “ en lloc d’ esperar que els plans arribin al Govern els estem treballant abans perquè els comuns puguin incorporar les observacions dins del període d’ al·legacions” . Sílvia Calvó va indicar que s’ ha triat aquest procediment “ per facilitar el procés, perquè hem considerat que aquesta fase d’ estudi dels plans és un bon moment perquè tinguin en compte els nostres suggeriments” . Els tècnics del departament presenten als redactors dels plans el contingut dels informes i deixen en mans de les corporacions les modificacions que proposen, tot i que no hi ha obligació imperativa d’ integrar-les. Calvó va explicar que si no es reflecteixen al redactat final dels plans “ es podrien incorporar les observacions com a recursos dins de l’ informe que ha d’ emetre el Govern per aprovar-los” . Medi Ambient ha lliurat ja els informes a Ordino i Andorra la Vella i continuarà l’ estudi de la resta d’ ordenacions fins a l’ estiu, amb l’ emissió d’ estudis en l’ ordre en què van sortir a exposició pública. El comú de la capital va rebre el document el 15 de març i, segons Stephi Bastús, consellera de medi ambient, “ inclou propostes molt interessants amb aportacions concretes que estem mirant d’ incloure” , i va destacar que la majoria de les recomanacions “ són molt fàcils d’ adaptar i molt lògiques” . Sílvia Calvó va comentar que tots els plans “ incorporen un mínim de criteris mediambientals” , encara que va precisar que, tot i que “ siguin respectuosos amb la natura, s’ han de revisar tots” . Les observacions de Medi Ambient fan referència “ a com queden els hàbitats d’ interès de fauna i flora i l’ impacte que els plans puguin tenir en corredors ecològics” , va destacar la directora del departament. I hi va afegir que tot i que no existeix un catàleg de zones protegides “ tenim informació tècnica i sabem quines són les zones d’ interès” , a més d’ explicar que a partir d’ aquestes dades “ es comprova com s’ ha classificat cada indret i els recordem, per exemple, que si volen protegir una zona cal establir-hi un corredor ecològic al voltant” .

15/04/2004 El preu dels habitatges ha augmentat al voltant del 20 per cent en el darrer any El preu dels habitatges s’ ha encarit al voltant del 20% en el darrer any, segons les estimacions fetes pel Col·legi d’ Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA). L’ entitat pren com a referència el cost mitjà dels pisos que reflectia l’ estudi que van elaborar a principi de l’ any passat i calcula que des de llavors el preu de venda d’ un habitatge s’ ha apujat “ al voltant del 20%, que és una mica el que s’ ha incrementat als països veïns” , va indicar la presidenta de l’ AGIA, Anna Rodríguez. Quant a les causes d’ aquest augment també serien les mateixes dels països de l’ entorn: la desconfiança en la borsa que ha provocat que els inversors optin per posar els diners en el sector de l’ habitatge; l’ especulació que generen aquests inversors que compren sobre plànols i tornen a vendre més car abans que s’ hagi acabat de construir el pis i els baixos interessos als quals les entitats bancàries ofereixen les hipoteques. L’ especifitat del país pel que fa a les causes de l’ increment de preus seria “ la manca de terreny” . Rodríguez va assegurar que aquesta manca de sòl fa que l’ oferta actualment sigui inferior a la demanda per la qual cosa “ a menys producte i més demanda, més preu” . La presidenta de l’ AGIA va apuntar que en d’ altres països “ els governs poden pal·liar aquesta puja amb més terreny edificable però aquí això és impensable” . Alhora, va afegir que la manca de terreny s’ ha agreujat amb els plans urbanístics que “ han escurçat el terreny que teníem” . Rodríguez va recordar que amb l’ aplicació dels plans s’ ha de cedir un percentatge del terreny d’ un màxim d’ un quinze per cent als comuns o bé pagar un cànon equivalent i que “ tot això té una repercussió en el preu” . La situació preocupa l’ AGIA que considera que s’ han de trobar mecanismes per frenar l’ increment progressiu de preus. Rodríguez va constatar que “ malgrat que els interessos de les hipoteques siguin baixos, amb els salaris actuals és difícil obtenir un habitatge” . A hores d’ ara s’ estima que el preu mitjà del metre quadrat d’ un habitatge nou està al voltant dels 4. 800 euros. A les parròquies centrals, Andorra la Vella i Escaldes, “ fins i tot és més elevat” , va reconèixer Rodríguez ja que “ al centre de terrenys no n’ hi ha” . Tot i que la manca de sòl per edificar sigui més acusada al centre urbà del país, els professionals també constaten que “ els preus a les parròquies altes s’ estan equiparant” . Amb tot, la màxima representant del col·lectiu va manifestar que “ no pot ser que es continuï amb la mateixa línia perquè els preus s’ han disparat molt” . Quant a l’ especulació immobiliària, la presidenta dels agents i gestors immobiliaris va indicar que està molt estesa i que les transaccions les negocien “ els promotors dels habitatges i els inversos i nosaltres, els intermediaris, ni hi intervenim” . Tot i això, el sector professional que representa “ funciona, i molt bé, perquè hi ha molta demanda” . Rodríguez va indicar que molts inversors “ compren sobre plànols i encara no s’ han acabat els pisos que ja els han tornat a vendre” . L’ AGIA està negociant a hores d’ ara l’ actualització de l’ estudi sobre el mercat immobiliari que va realitzar l’ empresa GM per encàrrec seu durant els mesos de gener i febrer de l’ any passat i que servirà per conèixer detalladament les variacions del sector en els darrers mesos. L’ informe, que es va presentar l’ estiu passat, indicava que el preu mitjà del metre quadrat era de 2. 193 euros i que el cost total d’ un habitatge rondava de mitjana els 221. 000 euros. L’ estudi també indicava que les zones més cares estaven ubicades a Andorra la Vella i Escaldes, on prop de la meitat dels habitatges es venien a un preu superior als 2. 193 euros per metre quadrat. L’ AGIA podria tenir enllestida l’ actualització de l’ informe a final d’ aquest any. L’ encariment, molt acusat també al mercat del lloguer L’ encariment dels preus també ha estat força elevat en el mercat del lloguer. Anna Rodríguez va indicar que la pujada és similar a la dels habitatges de compra. En el cas dels lloguers la situació que més es repeteix és que els propietaris dels habitatges aprofiten la renovació dels contractes per apujar el preu del lloguer, de manera que en el cas de “ contractes vells on, posem per cas, es pagava per un pis de 70 metres quadrats 360 euros al mes, amb la renovació del contracte es pot acabar pagant 800 o 900 euros, ja que els propietaris també aprofiten per fer-hi alguna reforma” . La presidenta del Col·legi d’ Agents Immobiliaris va manifestar que també és preocupant que es vulguin equiparar els preus dels pisos de lloguer de finques, que tenen 20 o 30 anys, amb els dels pisos nous. En aquest sentit, va explicar que s’ han constatat preus abusius per a habitatges que “ no tenen ascensor o no tenen calefacció” .

28/03/2004 El cònsol afirma que el pla urbanístic no partirà de zero tot i ser “corregible” La majoria liberal del comú d’Escaldes-Engordany no té cap intenció de tornar a començar la redacció del pla d’urbanisme de la parròquia que va presentar fa uns mesos l’equip de govern que la va precedir, també del PLA. El cònsol major d’Escaldes, Antoni Martí, ha admès que la proposta urbanística és “imperfecta”, però considera que les al·legacions de l’oposició socialdemòcrata s’han fet estrictament en clau política. Martí no ha expressat un “ no” rotund a la reivindicació del PS, expressada en les al·legacions, d’ anul·lar el pla que es va presentar en el mandat passat. Però ha deixat clar, en declaracions al Diari, que no hi haurà marxa enrere. Ara, es faran correccions perquè la proposta escaldenca “ és imperfecta, com també ho és la d’ Andorra la Vella, segurament” . El cònsol major d’ Escaldes ha recordat la creació d’ una comissió que estudiarà “ amb la màxima transparència” les al·legacions que s’ han presentat al treball urbanístic. I ha recordat que el cap de l’ oposició, Josep Maria Beal, també en formarà part. Martí veu en les al·legacions socialdemòcrates, que reivindiquen que el treball s’ iniciï de zero, un rerefons excessivament polític. I en aquest sentit recorda que “ en la vida política el que s’ ha de tenir, abans de res, és coherència. Perquè si no els arguments cauen pel propi pes. Escaldes-Engordany ha rebut moltes al·legacions. Però en proporció, les mateixes que ha rebut Andorra la Vella” . I hi ha afegit que “ el cònsol d’ Escaldes-Engordany no ha fet mai cap declaració contra el pla d’ urbanisme d’ Andorra la Vella. Una altra cosa és el que hagi pogut fer el Partit Liberal. Els plans d’ urbanisme són millorables a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany. Que un pla d’ urbanisme sigui dolentíssim i un altre molt correcte havent rebut les mateixes al·le-gacions no em sembla coherent” . Martí ha recordat que l’ oposició liberal al comú de la capital “ no ha fet una esmena a la tota-litat al pla d’ urbanisme d’ Andorra la Vella” , com el cònsol diu a la proposta plantejada pel PS escaldenc. I, en conseqüència, “ el que m’ hauria agradat és que aquesta mateixa actitud l’ hagués tingut el Partit Socialdemòcrata. No ho critico. Només ho constato” . Com constata el cònsol ma-jor escaldenc que “ el pla d’ urbanisme és imperfecte i es pot corregir, i per això es fan les al·legacions” .

26/03/2004 Un catedràtic de dret afirma que els plans que tinguin sòl diferit podrien ser nuls Els plans d’ urbanisme que hagin utilitzat la figura del sòl urbanitzable de desenvolupament diferit podrien ser “ nuls i inaplicables” . La conclusió és del catedràtic de dret administratiu i advocat, Joaquim Tornos, que ahir va participar en una jornada sobre La llei del sòl: el naixement d’ una nova cultura urbanística. Tornos va pronunciar una conferència en què va analitzar el reglament urbanístic i la seva articulació amb la Llei del sòl i la Constitució. El catedràtic va concloure que la figura del sòl de desenvolupament diferit podria no ser vàlida ja que apareix com a tal en el reglament, però no hi ha cap article de la Llei del sòl que hi faci referència (la llei només parla de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable) i que, per tant, li doni una cobertura legal. Així doncs, el catedràtic sosté que si “ s’ arribés a la conclusió que no posseeix la suficient habilitació legal els plans que incorporessin aquest tipus de sòl serien, en aquest aspecte, nuls i inaplicables” . Seria el cas del pla d’ urbanisme d’ Ordino que utilitza aquesta figura, que el que possibilita és que la probable urbanització del sòl es pugui diferir en el temps. Tornos indica que aquests plans es podrien impugnar i que també “ es podria demanar responsabilitat a l’ administració que els aprova” . El reglament urbanístic també preveu una altra categoria no apuntada en la llei, la del sòl urbà no consolidat. En aquest cas, però, el catedràtic afirma que tot i que “ el reglament no pot crear noves tipologies de sòl” interpreta que les dues categories de sòl urbà “ sí que estan de fet contemplades en els articles 25 i 26 de la llei” . Joaquim Tornos també va fer referència al que considera que és “ un cas de manca de contingut de la norma reglamentària” . Considera que el reglament hauria de donar resposta a situacions que de fet es poduiran com ara durant quant de temps s’ hauran de tornar a exposar els plans un cop revisats o si només hi podran al·legar les persones que ho havien fet en la primera exposició. En la jornada, que es va desenvolupar a la sala d’ actes de BI-BM també hi van intervenir els advocats Joan Paredes i Joan Vila.

24/03/2004 L´ISI pateix un altre retard i no es votarà aquest període de sessions. La Comissió de Finances demana una pròrroga a Sindicatura. Els consellers necessiten informes tècnics per debatre les 170 esmenes. La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost demanarà una pròrroga a Sindicatura per estudiar les esmenes de l´oposició a la llei de l´impost sobre la prestació de serveis indirecte (ISI). Desprès que la discussió d´aquest projecte de llei haguésquedat relegat a un segon terme a les reunions de la comissió -tot ique els consellers van arribar a iniciar el debat-, el seu president, el liberal Marc Pintat, oficialitzarà el nou retard que patirà la llei i sol·licitarà un termini suplementari perquè els grups parlamentaris demanin els informes tècnics en el quals han de basar la discussió de les esmenes. Tot i que per norma general les comissions demanen pròrrogues de 15 dies, en aquesta ocasió la necessitat de tenir els informes i el grau tècnic del text obligaran el grup que presideix Pintat a demanar un termini més gran, segons van explicar ahir fonts de la comissió. Els consellers que la formen es reuneixen avui i tenen previst definir la durada de la pròrroga. El reglament del Consell no limita les pròrrogues que es poden demanar però sí que estableix un marc general de tres mesos perquè els consellers discuteixin les esmenes a les lleis. Els membres de la comissió estan ara més convençuts que mai que la llei no es podrà aprovar durant aquest període de sessions i són escèptics quant a la possibilitat que el Consell la pugui votar el període següent. Amb aquests terminis damunt de lataula i la disposició de la lleique estableix que el text entrarà en vigor "el primer dia del quart mes següent" a la publicació al BOPA "per tal que els agents econòmics" disposin d´un temps d´adaptació", el Grup Parlamentari Liberal no compta que la llei entri en vigor, com a molt aviat, el primer trimestre de l´any que ve. En el termini de presentació d´esmenes, que també es va prorrogar, el PS i el Grup Mixt van presentar 170 esmenes. La llei va entrar al Parlament el juny de l´any passat.

27/01/2004 INUNDACIÓ D´AIGÜES RESIDUALS EN UN IMMOBLE D´ORDINO La promotora de l´edifici declina responsabilitats i acusa el Govern La promotora de l´edifici d´Ordino que divendres va patir una inundació d´aigües residuals va emetre ahir un comunicat en què nega que tingui responsabilitats en el succés i critica l´actuació del Govern. Els responsables de l´empresa Proteco asseguren que el col·lector que es va embussar divendres no va ser "executat, ni tan sols projectat", per l´empresa. Manifesten, però, que va ser el Govern el responsable del projecte i de la realització de les obres de construcció del col.lector, que van ser "executades per Copsa". Afegeixen, també, que tampoc van pagar els treball d´execució del col.lector, ja que era responsabilitat del Govern. La societat lamenta les declaracions d´alguns tècnics de l´Executiu, que els assenyalaven com a possibles culpables de la inundació. A més, asseguren que es reserven el dret d´emprendre les accions que considerin necessàries per rescabalar-se dels perjudicis ocasionats per les falses acusacions. ENCARA NO HI PODEN VIURE// D´altra banda, els veïns van explicar ahir que encara trigaran a tornar a casa entre un mes i mig i dos mesos, període que necessitaran les empreses encarregades de reparar el danys ocasionats als immobles, especialment al parquet i les parets. Durant aquest temps els veïns estaran allotjats en un hotel. Les empreses asseguradores dels veïns seran les que es faran càrrec del cost d´aquest allotjament.

06/01/2004 El nou equip de govern haurà d’estudiar prop de 300 al·legacions al pla urbanístic El nou equip de govern del comú de la Massana haurà d’estudiar gairebé 300 al·legacions al pla d’urbanisme de la parròquia, segons van avançar ahir, dia que finalitzava el termini per a la presentació d’al·legacions, fonts de la corporació local, que van advertir que la xifra “no es encara definitiva, perquè no s’ha fet el recompte”. Entre les al·legacions presentades al projecte es troben les vuit entrades per l’Associació per a la Defensa de la Natura (ADN), en les conclusions de les quals s’afirma que “el pla en la seva formulació actual és clarament insostenible”. Així mateix, des de l’ entitat ecologista, que incideix en “ les incoherències” entre els objectius del pla d’ ordenació i urbanisme parroquial i la qualificació final del sòl, es proposa que es reformuli la qualificació del terreny partint d’ una previsió de creixement de població que no superi, en el supòsit més desfavorable, els 8. 000 habitants l’ any 2020, enlloc dels 10. 331 que inclou el projecte. Aquesta reducció “ permetria qualificar com a no urbanitzables els grans espais oberts que encara subsisteixen avui dia” . ADN, que reclama l’ ampliació dels tres espais naturals recollits al pla – el Coma Pedrosa, la vall de Sispony i l’ obac d’ Anyós– així com aquesta qualificació per al vedat de caça de Xixerella, la vall de Setúria i part de la zona del Coma Pedrosa – actualment classificada com a zona forestal– , adverteix també del perill que suposa qualificar gairebé la totalitat dels terrenys agrícoles situats als fons o als vessants baixos de les valls de la Valira del Nord i d’ Arinsal com a sòl urbanitzable, fet que crea un continu d’ aquest tipus de sòl al llarg de la carretera general 3 des del límit amb Escaldes-Engordany fins a la confluència amb Ordino, ja que suposa “ l’ eliminació de les restes del paisatge tradicional de la parròquia” . D’ altra banda, l’ Associació per a la Defensa de la Natura, que igual que en la resta d’ al·legacions presentades contra d’ altres plans d’ urbanisme parroquials sol·licita al comú que respongui de manera particularitzada cada una de les vuit al·legacions, denuncia que en l’ elaboració del pla d’ ordenació i urbanisme parroquial no s’ ha tingut en compte el risc d’ inundabilitat del terreny, motiu pel qual demana al comú que es rectifiqui aquest punt i que es presenti públicament la delimitació cartogràfica de les zones afectades, a la vegada que es garanteixi la classificació d’ aquestes com a sòl no urbanitzable. Finalment, l’ entitat ecologista proposa la restauració del bosc de ribera al llarg dels rius d’ Arinsal i Valira del Nord, amb la finalitat de garantir la connectivitat ecològica.

06/11/2003 COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA CiU es compromet a construir un metro lleuger de l’aeroport de la Seu a Andorra Josep Grau, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i cap de llista de Convergència i Unió (CiU) per la circumscripció de Lleida, ha anunciat que el programa de govern de la federació inclou la construcció d’un metro lleuger fins a la frontera de la Farga, per traslladar a Andorra els viatgers del futur aeroport de la Seu d’Urgell. Una altra iniciativa és comunicar els passatgers del tren d’alta velocitat (AVE) que arribin a Lleida amb el Pirineu, inclòs el Principat, amb línes d’autobusos i amb helicòpter, des de l’aeroport d’Alfés. El conseller i candidat per Lleida va afirmar que figura en el programa de govern de la federació nacionalista que “ si l’ aeroport tira endavant, construïrem una mena de tramvia, un metro lleuger, per traslladar els viatgers a Andorra. La línea arribarà a la frontera, i correspondran al govern andorrà les obres per continuar-la al seu territori” . Amb relació als terrenys de la infraestructura aeroportuària de l’ Alt Urgell, Grau va confirmar el que s’ havia comentat com a rumor fa uns mesos: la intenció de la Generalitat d’ adquirir l’ espai als actuals propietaris privats: “ Hem estat a punt de comprar els terrenys de l’ aeroport, però semblava que amb la compra podíem interferir en el projecte de la Seu-Andorra amb el ministeri de Foment” . En tot cas, el conseller va fer expressa la disposició a oferir “ tota la col·laboració” al projecte, “ perquè aquest aeroport per a nosaltres és prioritari. Ho és per al desenvolupament d’ Andorra, però també de Catalunya, les terres de Lleida i el Pirineu en particular” . Enllaços amb l’ AVE En el mateix sentit de millora d’ oportunitats per al conjunt del territori pirinenc, Grau va confirmar l’ establiment de línies blanques d’ autobusos (especialment confortables i ràpids) des de l’ estació del tren d’ alta velocitat a la capital del Segrià fins a la Vall d’ Aran, els Pallars i la Seu. I a més, un servei en helicòpter entre l’ aeroport lleidatà d’ Alfés i el futur de la Seu. Per al conseller, “ ens arriba l’ AVE, però si no hi posem complements no en treurem rendiment. Plantegem que les persones del centre d’ Espanya que viatgen per l’ esquí, i que són molt nombroses, disposin de mitjans ràpids per pujar” a les zones de muntanya. Col·laboració ramadera en la genètica de la vaca bruna pirinenca Josep Grau va inaugurar dijous el centre de testatge de la vaca bruna – espècie autòctona pirinenca– a la vora de Comils, i troba factible i desitjable una col·laboració, especialment genètica, amb els ramaders, perquè l’ activitat catalana i andorrana són compatibles i fins i poden ser complementàries. Segons el conseller català, “ no podem tenir turisme i no tenir vaques pasturant, perquè hem de mantenir l’ element rural. ”

06/11/2003 El PS presenta una proposició de llei per regular el cens emfitèutic • Vol resoldre la contradicció amb el codi de l´Administració El problema d´inseguretat jurídica que afecta el Pas de la Casa a causa del cens emfitèutic ja ha arribat al Consell General. Dimarts es va admetre a tràmit la proposició de llei de regulació del dret de superfície que el socialdemòcrata Francesc Rodríguez va presentar divendres passat. D´aquesta manera, es vol regular el dret de superfície (que s´entén com "el dret real sobre una finca aliena que permet tenir i mantenir temporalment les edificacions i construccions o les plantacions incorporades a la finca") tant des del punt de vista privat com públic. L´altre objectiu que es persegueix amb la llei és reconèixer de forma explícita que les administracions públiques puguin fer servir aquesta figura, que pertany al dret privat, per gestionar els béns de titularitat pública. La proposició de llei defineix el règim jurídic del dret, fixant la durada de les cessions de béns comunals en 99 anys i salvaguardant els drets adquirits amb anterioritat pels titulars de censos emfitèutics. Per tant, es mantindria la durada dels censos fets abans de l´entrada en vigor de la norma, que és de 30 anys. El nou redactat elimina el termini màxim de 30 anys que es dóna a l´ús privat dels béns comunals. UN PROPIETARI Amb la llei, que busca resoldre les contradiccions existents entre els censos fets fins ara i el codi d´administració del 1989, es passarà de la situació en què un bé té diversos propietaris a ser propietat només d´un titular que el podrà cedir a un superficiari. "Es tracta de definir un aspecte que estava indefinit", va explicar ahir Francesc Rodríguez, perquè si bé el cens emfitèutic fixava un termini, aquest acabava sent indefinit. Aquesta situació havia provocat moltes queixes sobretot entre els veïns del Pas, on tot el territori és propietat del Comú.

06/11/2003 Urbanisme escombraria • Els plans d´urbanisme seran un dels temes que es debatran a la campanya per a les comunals A punt de les eleccions comunals, un dels temes més debatuts a les parròquies seran els plans d´urbanisme que es troben en informació pública i pendents de les decisions definitives. Alguns fan una crítica fàcil d´aquests estudis i d´altres els defensen sense un coneixement objectiu. Convé no tancar els ulls a la ciutat-informe i saber diferenciar entre el bon urbanisme d´aquell altre que destrueix i anihila per la seva pròpia monstruositat. L´essencial és defensar un paisatge urbà autèntic i no una selva d´immobles farcits d´escombraries edificables. El debat actualment se centra, en petits sectors, en un sistema pervers i pacífic de malaltia voluntària que critica el conjunt i defensa la gran idea, però que no ataca els símptomes de la malaltia i tampoc posa els totxos de l´edifici urbanístic autèntic. És un bon moment per escoltar als arquitectes i advertir-los que deixin l´abstracció dels seus propis plaers edificables per estudiar les coses en conjunt. Cal un crit d´alerta a tots els administradors que a força de voler quedar bé amb tothom no ho fan amb ningú i menys amb Andorra. Cal recordar als promotors que baixin de les grues i sàpiguen enfocar els projectes a ran de terra i sense trencar salvatgement el país.

13/10/2003 FIRA IMMOBILIÀRIA Cases no compleix les previsions i tanca l’edició amb 3.500 visitants La fira immobiliària Cases va tancar ahir les portes havent rebut la visita d’ unes 3. 500 persones, segons les xifres facilitades pels organitzadors, l’ empresa 9 Marketing. Els números són similars als assolits en l’ edició passada i tot i els esforços per incrementar l’ assistència no s’ ha aconseguit arribar als cinc milers de visitants que els organitzadors s’ havien marcat com a objectiu. En aquest sentit, el director de 9 Marketing, Ivan Leanizbarrutia, va manifestar ahir que “ volíem veure si amb les novetats d’ aquesta edició podíem fer augmentar el nombre de visitants, però per les característiques de la fira sembla que hi ha un límit” . Leanizbarrutia va indicar que a “ tothom li interessa que la fira creixi” i, per aquest motiu, per a l’ any vinent idearan un replantejament, “ encara que de moment no sabem quin serà” . Una de les modificacions podria ser un canvi d’ ubicació o fins i tot un canvi de data, segons va afegir. En tot cas, els expositors que han participat enguany a la fira Cases “ s’ han mostrat satisfets tant pel que fa a organització com a contactes, i l’ únic que ens demanen és fer créixer la fira i que cada any sigui millor que l’ anterior” . La presidenta de l’ Associació de Gestors Immobiliaris (AGIA), Anna Rodríguez, va valorar positivament la iniciativa de fer una fira del sector, donat que “ és un aparador de les possibilitats que hi ha dins del sector” . Rodríguez va remarcar que es tracta d’ una fira “ professional i que, per tant, la gent que ve busca quelcom, comprar, vendre o fer canvis en la seva llar i aquí crec que hi pot trobar més o menys de tot” . L’ AGIA també ha participat en l’ organtizació del certamen, que un any més ha disposat del suport de Crèdit Andorrà. Pel que fa a la situació del sector al país, Rodríguez va destacar que “ passem un bon moment” . No obstant això, entre els professionals preocupa una futura pujada dels tipus d’ interès de les hipoteques que faci decréixer la demanda. En aquest sentit, la representant del collectiu de gestors immobiliaris va indicar que “ una pujada de tipus segur que es produirà, tot són cicles, però crec que hem de ser previsors” . Actualment la demanda és força superior a l’ oferta, fet que provoca la pujada dels preus. Així, Rodríguez va dir que “ probablement s’ estabilitzin però no crec que baixin” .

02/07/2003 La Unió Sindical proposa oferir més sòl edificable a canvi de pisos socials La Unió Sindical d’ Andorra (USdA) demana la construcció de pisos socials “ a preus més econòmics per la gent del país i que no s’ especuli com fins ara” , segons va afirmar ahir el secretari general de l’ organització, Gabriel Ubach. Per tal de fer efectiva aquesta reivindicació, Ubach va proposar que els constructors dediquin “ un 10 per cent dels immobles a habitatges socials a canvi d’ un augment del percentatge de sòl edificable” en una parcel·la. A més, també va destacar que als constructors privats se’ ls podria oferir d’ altres avantatges, com per exemple “ de serveis” , a canvi dels “ necessaris” habitatges socials. El secretari general de l’ entitat sindical va remarcar que les diferents administracions i el Govern han d’ aplicar “ polítiques socials perquè amb l’ increment del 15 per cent en el preu mitjà de l’ habitatge amb l’ aplicació dels plans parroquials no hi haurà ni un treballador al país que en pugui comprar cap” i va alertar d’ una possible desviació de la compra cap a la Seu d’ Urgell. Ubach va fer aquestes manifestacions arran de l’ estudi immobiliari encarregat pel Col·legi d’ Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), que establia la tarifa mitjana de 221. 000 euros per un habitatge de 105 metres quadrats i 2. 193 euros el metre. Sobre aquest punt, Ubach va afegir que el “ preu mitjà que s’ assenyala a Andorra sempre és el més baix” . Gabriel Ubach també va criticar que “ el poc terreny que hi ha disponible serveix per especular” , tot i que va precisar que les propostes esmentades s’ han de fer sense que “ ningú no en surti perjudicat” . D’ altra banda, l’ USdA va denunciar “ les dificultats que tenen els menors d’ entre catorze i divuit anys per realitzar activitats laborals durant els períodes de vacances escolars” , després de rebre “ nombroses” queixes de pares i menors. Així, demanen que les administracions públiques ofereixin més ocupacions laborals als joves per “ ajudar-los a adquirir responsabilitats i a formar-se” així com amb l’ objectiu d’ evitar que “ deambulin pels carrers sense cap motivació” durant les vacances.

01/07/2003 Els pisos costen de mitjana 2.193€ al metre quadrat. Els preus pujaran almenys un 15% amb l´aplicació dels plans d´urbanisme. Els pisos costen de mitjana al país uns 221.000€; quant al preu del metre quadrat se situa en 2.193€ i la superfície de l´habitatge, en 105 metres, segons un estudi del Col·legi dels Agents Immobiliaris (AGIA). Les zones més cares es troben a la capital i Escaldes-Engordany. Les unitats immobiliàries s´encariran almenys un 15% amb l´aplicació dels plans d´urbanisme comunals.

25/06/2003 Els comuns i el Govern hauran d’elaborar un cadastre en un termini de deu anys La futura llei de finances comunals, que s’aprovarà demà passat en sessió extraordinària al Consell, estableix que les corporacions i el Govern hauran d’elaborar en un termini de deu anys un cadastre de la propietat immobiliària d’abast nacional. Aquest registre permetrà identificar les propietats immobiliàries del territori i també establir-ne una qualificació a partir del valor de mercat mitjançant uns mateixos criteris tècnics. La norma també indica que els comuns que sobrepassin l’endeutament màxim s’hauran d’adaptar a les exigències del text en deu anys. Mentre aquest cadastre no estigui elaborat i aprovat, la taxa sobre la propietat immobiliària es gravarà amb un tipus impositiu del 0% en cas de propietat no edificada. La llei, consensuada per tots els grups i que entrarà en vigor durant el mes de juliol, també recull que els comuns que sobrepassin la quantia màxima d’ endeutament que permet el text – el deute no podrà excedir el 200% dels ingressos del pressupost– hauran d’ adaptar-se a les exigències de la llei en un període màxim de deu anys. En aquest cas no s’ aplicarà a les corporacions afectades un dels apartats vigents en l’ article 47 de la llei, que fa referència a la quantia màxima de l’ endeutament. Segons consta en aquest punt del text, els comuns que superin el 200% dels ingressos totals del pressupost, i que excedeixin la càrrega financera anual dels ingressos totals liquidats en el pressupost més enllà del 20%, rebran la participació dels ingressos de l’ Estat en el pressupost de l’ any seguent quan es conegui la desviació, reduïda un import igual a l’ excés d’ endeutament sobre el límit establert. Aquest import es dispositarà a l’ Institut Nacional de Finances (INAF) fins al moment en què el comú compleixi els límits establerts. Com que pot donar-se el cas que algunes corporacions ja no puguin complir aquest apartat de la llei en el mateix moment en què entri en vigor, es concedeix aquest termini de deu anys per poder ajustar-se a la legislació. Durant aquest període d’ adaptació, els comuns hauran de reduir la quantia que sobrepassi cada un dels límits que els serien aplicables en virtut de la nova normativa, de manera progressiva, com a mínim un 40% cada quatre anys. Control El control del procés d’ adaptació de les administracions locals als nivells d’ endeutament previst en aquesta llei l’ assumirà el Tribunal de Comptes, que s’ encarregarà d’ informar al Consell General de la quantia del deute de cada comú. Les corporacions liquidaran la recaptació i pagaran les seves obligacions el dia 31 de desembre de cada any, mentre que els ingressos i els pagaments quedaran a càrrec de la tresoreria. Tanmateix els comuns hauran de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del primer de març de l’ exercici seguent i sotmetre la seva aprovació al ple comunal. En el supòsit de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, s’ hauran de reduir les despeses del nou pressupost per una quantia igual al dèficit produït. Si no és possible retallar despeses, es podrà concertar una ampliació de crèdit pel seu import, sempre que es donin les condicions assenyalades en la Llei de finances públiques.

17/05/2003 Els comuns asseguren que la moratòria fa tard per aturar "la gran especulació" Forné afirma que el Govern "ha tingut clar des del primer moment" decretar la suspensió de noves llicències. Els cònsols menors de dues de les parròquies que reben més sol·licituds de noves llicències de construcció, la Massana i Ordino, van coincidir ahir a afirmar que la moratòria que pretén decretar el Govern arriba tard per aturar "els grans projectes especuladors", encara que la consideren necessària per poder acabar de redactar els nous plans d´urbanisme amb tranquil·litat. El cap de Govern , Marc Forné, va assegurar que l´executiu sempre ha tingut clar que havia d´aprovar la suspensió de noves obres, un tràmit que és imminent, tot i que no va concretar cap data.

07/04/2003 L’activitat immobiliària va generar un volum de negoci de 429 milions el 2002 La recaptació obtinguda a través de l´ITP durant el 2002 va ser del 80,63% més que a l´exercici precedent. L’ activitat del sector immobiliari va generar 429 milions d’ euros – més de 70. 000 milions de pessetes– durant el 2002, segons es desprèn de la recaptació obtinguda per l’ aplicació de l’ impost de transmissions patrimonials (ITP). Els ingressos del govern i els comuns es van situar en 10. 484. 818 euros, el 80,63% més que la quantitat corresponent al 2001, un percentatge que confirma el creixement del sector i que ja s’ apuntava amb la recaptació registrada en el primer trimestre del 2002. No obstant això, cal tenir en compte que la Llei de l’ ITP – per la qual es grava amb una taxa del 2,5% la compra d’ un habitatge– no va entrar en vigor fins a mitjan febrer del 2001. Des d’ aquest mes i fins al desembre, les vendes van suposar 240 milions d’ euros. De la càrrega impositiva de l’ ITP, una meitat correspon al Govern i l’ altra als comuns. Aquest percentatge sobre el preu d’ un bé immoble és el mateix a totes les parròquies, excepte a Ordino, on s’ aplica l’ 1,85%. En aquest cas, l’ 1,25% es destina a l’ Estat i el 0,60% correspon a la parròquia. Així, l’ any passat el Govern va recaptar un total de 5. 360. 979 euros, quantitat querepresenta el 78,10% més que la ingressada el 2001, que va ser de 3. 010. 126 euros. Pel que fa a les administracions locals, Encamp, igual que el 2001, va ser la parròquia que més va recaptar per aquest concepte, amb un total d’ 1. 280. 305 euros, el 95,19% més que l’ any anterior. En el cas d’ Andorra la Vella, l’ aplicació de l’ impost de transmissions patrimonials va comportar per a les arques del comú uns ingressos d’ 1. 087. 595 euros, xifra que suposa un increment del 146,62% amb relació al 2001, quan els ingressos de l’ ad-ministració parroquial van ascendir a 441. 008 euros. Un increment similar al del comú de la capital es va registrar a Sant Julià, on l’ any passat es van recaptar 380. 479 euros en concepte d’ aquest impost davant dels 153. 906 que l’ administració laurediana va ingressar el 2001. Entre les parròquies altes, Ordino va recaptar 235. 687 euros, un increment del 116,49% amb relació al 2001, quan l’ administració local va obtenir un total de 108. 868 euros procedents de l’ ITP. El comú de Canillo va ingressar l’ any passat la quantitat de 518. 621 euros davant dels 362. 000 que va obtenir el 2001, mentre que l’ aplicació de l’ impost va comportar 947. 413 euros per a les arques del comú de la Massana, el 57,98% més que el 2001. Finalment, Escaldes-Engordany va recaptar l’ any passat un total de 673. 736 euros, el 42,44% més que el 2001, en què en van ingressar 473. 010. El gestor immobiliari Jordi Galobardas, va valorar positivament aquestes dades relatives a l’ impost de transmissions patrimonials i va destacar “ el bon ritme que han registrat les vendes d’ immobles durant l’ any 2002” , ja que en algunes parròquies s’ han duplicat amb relació a les efectuades el 2001. Tot i aquest increment, Galobardas va voler diferenciar aquest aspecte del creixement global del sector immobiliari, que va qualificar de “ moderat” . L’ agent també va manifestar que “ la producció no ha pujat de la mateixa manera que les vendes. No hi ha producte, i això podria comportar un increment dels preus” , tot i que sí que es manté el volum de la demanda d’ habitatges. En aquest sentit, Galobardas va explicar que en el segment dels immobles de fins a 120. 000 euros, en el qual hi ha una demanda important, “ gairebé no es troba res” , mentre que l’ oferta millora en habitatges amb un cost superior a 180. 000 euros (uns 30 milions de les antigues pessetes). Pel que fa al preu dels habitatges en les diferents parròquies, Galobardas va explicar que tot i els increments que s’ han registrat a Ordino o a Ca-nillo, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany segueixen sent les més cares, “ tant pel que fa a la construcció nova com als pisos de segona mà” .

01/03/2003 EL COMÚ DÓNA PERMÍS PER CONSTRUIR 45.000m² PER A PISOS. La corporació necessita contractar un arquitecte davant l´elevat nivell d´edificacions que hi ha. Es van aprovar suplements de crèdit del 2002 per 120.000€. El consell de comú de Canillo va aprovar en la sessió de dimecres auritzacions d´obres peer a la construcció de diversos blocs d´apartaments destinats a la venda, que en total sumen uns 45.000 m². També es va donar permís per a l´edificació d´un hotel, diverses cases unifamiliars i xalets destinats a l´ús propi. Durant la

14/02/2003 Andorra i Espanya tanquen un acord per a l´aeroport de la Seu. Els costos d´inversió, uns 60 milions d´euros, seran compartits pels dos països. El ministre d´Economia, Miquel Àlvarez Marfany, i el secretari d´Estat d´Infraestructuras espanyol, Benigno Blanco, van tancar ahir a Madrid l´acord per a la reobertura de l´aeroport de la Seu d´Urgell, que passarà a denominar-se Andorra-Pirineus. La signatura del conveni internacional, desprès de la ratificació dels respectius parlaments, probablement tindrà lloc a Andorra. L´aeroport, que podrà rebre avions de fins a una setantena de places, no començarà a funcionar fins al 2005 i costarà 60 milions d´euros.

11/02/2003 Els arquitectes consideren urgent una revisió de la llei d´expropiació • El sector assegura que el text contradiu en alguns aspectes la llei del sòl • El Col.legi creu que els comuns tenen poc temps per acabar els plans urbanístics El Col.legi Oficial d´Arquitectes d´Andorra (COAA) va presentar ahir al matí una publicació tècnica nova. Es tracta d´un recull de tota la legislació sobre construcció i urbanisme publicada fins al maig de l´any passat, editat en format escrit i en DVD, que s´anirà actualitzant semestralment. Precisament, aquest treball de recerca i recopilació de tota la normativa els ha permès constatar els dèficits actuals del sector. El president del COAA, Joan Coll, va assegurar ahir que una de les tasques priorità- ries és revisar l´actual llei d´expropiació, "que en alguns casos es contradiu amb la llei d´ordenament del territori", més coneguda com a llei del sòl. "Les diferències entre els dos textos a l´hora de concretar les propietats afectades per una obra plantegen bastants problemes en l´aplicació de la llei vigent", va dir Coll. Unes complicacions que se sumen a l´habitual retard dels tràmits de qualsevol expropiació. De fet, el ministre d´Ordenament Territorial, Jordi Serra, ja va assegurar durant l´última compareixença davant de Sindicatura que la revisió d´aquesta llei és una de les assignatures pendents de la seva cartera. PLANS D´URBANISME Tant Coll com el tresorer del COAA, Toni Molné, van reconèixer que aquest recull legislatiu experimentarà un canvi important quan tots els comuns hagin aprovat els plans d´urbanisme respectius. Coll va comentar que el termini de dos anys concedit pel Govern --tot i que després se´n va aprovar una pròrroga-- "és molt poc temps per fer tanta feina i més quan encara no s´han aprovat alguns dels reglaments de la llei del sòl, quan encara s´han de definir les zones amb risc d´allau i quan les relacions amb els propietaris són tan complicades", va explicar. ASSOCIACIÓ DE PÈRITS Al marge d´aquestes valoracions, Coll i Molné van avançar que durant aquest any volen crear una associació de pèrits d´obra. Coll no va precisar quan quedarà oficialment constituït aquest col.lectiu, però va posar en dubte que tota la feina quedi enllestida el mes que ve, quan tindrà lloc una assemblea general.

10/02/2003 Un grup andorrà entre els inversors principals a Barcelona • Global d´Inversions va protagonitzar la segona operació més cara de l´any Grups alemanys i andorrans van copar durant l´any passat el gruix de les grans operacions d´inversió en el conjunt de compres que es van fer en el mercat immobiliari de Barcelona, segons informa Efe. Durant l´exercici del 2002 aquestes grans transaccions van sumar 825 milions d´euros, el 36% més que l´any anterior. Segons dades facilitades per la consultora immobiliària Richard Ellis a l´agència de notícies, del total de 825 milions que els inversors van destinar al mercat d´immobles de Barcelona, és a dir edificis d´oficines, el 55% es va concentrar en 14 grans operacions de més deu milions d´euros. D´aquestes 14 operacions tres corresponen a grups alemanys; dos a la societat Global d´Inversions Patrimonials, que controlen Maria Reig, la família Cerqueda Donadeu i Òscar Ribas; i una va ser la compra de l´edifici Cerdà per part de Vitalicio per 26 milions d´euros. La segona operació més cara de l´any la va protagonitzar Global d´Inversions Patrimonials, que va adquirir per 82 milions d´euros l´edifici situat al número 111 del passeig de Gràcia, el Deutsche Bank. En aquest immoble hi ha ubicades les oficines del Consolat alemany a Barcelona i les instal.lacions de la seu de Deutche Bank a Espanya. El grup andorrà va fer la millor oferta per l´immoble, una xifra que es considera elevada per aquest tipus d´edifici, segons fonts del sector consultades per Efe.

24/01/2003 La superfície autoritzada per a la construcció es redueix el 17,5%. • Escaldes va ser la parròquia amb una activitat urbanística més elevada • El nombre de places destinades a pàrquing va superar el d´habitatges El Ministeri d´Ordenament Territorial va donar a conèixer ahir un recull de dades sobre l´evolució del sector de la construcció durant l´any 2002. D´aquestes estadístiques es desprèn que la superfície autoritzada per a la construcció durant l´any passat, 309.918 metres quadrats en total, va experimentar una disminució del 17,5 respecte a l´any 2001. Escaldes-Engordany va ser la parròquia amb una activitat urbanística més elevada ja que es va beneficiar del 34% de les llicències per a la construcció d´habitatges plurifamiliars. Per contra, la parròquia de Sant Julià de Lòria va ser la que va registrar menys moviment constructiu. Pel que fa xalets unifamiliars, la Massana, amb una superfície de 7.212 metres quadrats, va liderar el rànquing. L´apartat que sí que va experimentar un creixement considerable va ser la superfície autoritzada per a l´edificació d´hotels, amb un total de 56.265 metres quadrats, la gran majoria dels quals s´ubicaven a Canillo. MÉS PLACES DE PÀRQUING El ministre de Presidència i Turisme i portaveu del Govern, Enric Pujal, que va valorar ahir aquestes dades, va remarcar el fet que tot i que la superfície total destinada a la construcció d´aparcaments no hagi experimentat cap augment, el nombre de places de pàrquing superi àmpliament el d´habitatges. Així doncs, el nombre mitjà de places d´aparcament per vivenda se situa en 1,7. Una xifra que s´adequa en la mesura de les possibilitats a les dades del parc mòbil andorrà en funció de la població. VIVENDES REDUÏDES La memòria d´activitat del Ministeri també posa de manifest que la majoria de vivendes construïdes eren de dimensions força reduïdes, amb una mitjana de 2,6 dormitoris per habitatge. De fet, la gran majoria de les vivendes tenia menys de 90 metres quadrats. Canillo és la parròquia on se´n van construir amb menor superfície.

16/01/2003 El Comú torna a denegar la sol.licitud d´enderroc dels propietaris de Casa Lacruz • La primera, rebutjada per la corporació i pel Govern, és a la Batllia • El decret de protecció d´edificis també impedeix que prosperi el permís El Comú d´Escaldes-Engordany va tornar a desestimar ahir una sol.licitud d´enderroc presentada pels propietaris de la Casa Lacruz, un dels edificis més emblemàtics de l´avinguda de Carlemany. Es tracta de la segona vegada que la propietat demana el permís per fer desaparèixer l´immoble ideat per Puig i Cadafalch, un tema que ja és a la Batllia després del silenci administratiu de Comú d´Escaldes i del Govern a la primera sol.licitud. Precisament el fet que el tema estigui en mans de la Justícia va ser un dels arguments que ahir va al.legar la majoria per des- estimar la petició durant la sessió de Comú que va tenir lloc ahir al matí. Un altre dels arguments que no van fer possible que la sol.licitud prosperés és el decret de protecció d´edificis fet públic pel Govern i que està en vigor des del dia 19 de desembre. El decret prohibeix tot tipus d´obres en 11 edificis emblemàtics de l´arquitectura andorrana del segle XX, entre els quals es troba la Casa Lacruz. Tot i que hi ha dubtes sobre la incidència d´aquest decret en la primera sol.licitud d´enderroc --no té caràcter retroactiu--, el text sí que és totalment vigent a hores d´ara. La propietat de Casa Lacruz ha mantingut diverses reunions amb la corporació d´Escaldes i amb el Ministeri de Cultura, que han volgut convèncer-los de la necessitat de no enderrocar l´immoble, actualment en molt mal estat. Fins i tot els tècnics de Patrimoni van elaborar un dossier per convèncer els propietaris amb arguments tècnics de l´autoria de Puig i Cadafalch, que ells negaven. Del contingut de les reunions entre administracions i propietaris només en va transcendir la versió de la cònsol Lydia Magallon i del ministre de Cultura, Xavier Montané, que van explicar la voluntat d´oferir alternatives per reformar l´immoble dins els nous plans d´urbanisme. SILENCI Els propietaris de Casa Lacruz --ahir il.localitzables-- no han explicat la seva posició després de les reunions ni tampoc el motiu de la presentació d´una segona sol.licitud d´enderroc al Comú d´Escaldes, després de tota la polèmica que va generar la primera.

11/12/2002 NOUS AGENTS I GESTORS IMMOBILIARIS ENTREGA DE DIPLOMES 43 Nous gestors i agents immobiliaris van rebre ahir a la tarda el seu diploma, de mans del ministre d´Economia, Miquel Àlvarez-Marfany, i de la presidenta de l´Agia, Anna Rodríguez, després d´haver passat l´examen. Aquesta és la segona promoció, que es va examinar el mes passat a les instal·lacions de la ITV a Aixovall. A la convocatòria hi van participar 63 persones.

28/11/2002 Obren el viaducte i la rotonda a la sortida del túnel d’Envalira. El viaducte i la rotonda que enllacen la sortida del túnel d’Envalira amb la carretera francesa RN-22 han estat oberts. Els vehicles de transport de mercaderies podran fer un senzill tràmit “de submissió” per travessar l’Estat veí. El trànsit es manté limitat a automòbils de menys de tres tones i mitja de pes o de nou passatgers, excepte el transport escolar, mentre no es doni el permís als vehicles pesants, després de les proves finals de seguretat, que els bombers esperen tenir enllestides a mitjan desembre.

28/11/2002 Maestre afirma que el Govern no té les dades de l’ITP que reclamen els comuns Mireia Maestre, va explicar que el govern no pot facilitar als comuns les dades sobre les persones que han adquirit un immoble i han abonat l’impost de transmissió patrimonial . La Ministra de Finances va voler deixar clar que l’ executiu no pot donar l’ accés a unes dades de les quals no disposa, i va admetre que el Govern “ no sap qui compra què” , ja que tots els tràmits els fa directament el notari. La ministra va insistir que és el notari qui envia les transmissions numerades i l’ import, de manera que l’ executiu no “ pot donar aquesta informació als comuns perquè no la té” . Pel que fa a una possible modificació de la Llei de transmissions patrimonials per poder disposar d’ aquestes dades, Maestre va explicar que “ encara no es pot parlar d’ una aplicació plena de la Llei” , ja que va entrar en vigor el 2000 i a més preveia una disposició transitòria “ per donar una certa cobertura a aquells actes que s’ havien fet amb anterioritat a la Llei de transmissions patrimonials” . Així mateix, la ministra va recordar l’ obligació dels ciutadans a registrar-se als òrgans locals per fer front “ a les obligacions tributàries, administratives o de qualsevol altre tipus” , i va insistir que “ abans les persones s’ havien de registrar als comuns, però ara també, i la diferència és que abans quan s’ hi anava s’ havia de pagar l’ impost i ara ja s’ ha pagat, però l’ obligació hi és” . En aquest sentit, la ministra de Finances va explicar que s’ estan buscant fórmules per “ fer que la gent vagi a inscriure’ s als comuns” . D’ altra banda, Maestre va reiterar el compromís de l’ executiu a desplegar l’ impost de serveis indirecte (ISI), que ja apliquen els bancs i les asseguradores, a la resta dels sectors econòmics del país, i va explicar que es continua treballant per definir els mòduls de pagament dels diferents sectors.

28/11/2002 L´Executiu va aprovar ahir, en Consell de Ministres, l´informe positiu del telecabina de la Massana El Govern va aprovar ahir, en Consell de Ministres, l´informe favorable a catalogar d´interès públic el futur telecabina que unirà el poble de la Massana amb Pal. Aquesta qualificació és vital perquè el projecte tiri endavant ja que és la decisió que permet que el giny mecànic sobrevoli terrenys privats. L´acord a favor d´aquesta obra s´ha assolit sota la condició que el Comú de la Massana faci algunes correccions en determinats apartats de l´informe que, sense entrar en detall, fan referència a temes de caràcter legal. Sobre les característiques físiques del projecte, l´Executiu també fa algunes consideracions i insta la corporació local que les incorpori en el pla final. La decisió definitiva l´ha de prendre, però, el Consell General. El Comú de la Massana va decidir seguir aquest procediment per evitar haver d´expropiar els terrenys que sobrevolarà el telecabina i així no pagar per l´ús de l´espai aeri. Per aconseguir que l´Administració general subscrivís un informe favorable a declarar d´utilitat pública el projecte, la corporació local es va comprometre el mes d´abril que el telecabina fos sempre un servei públic i a no acceptar en cap cas l´entrada de capital privat

15/10/2002 Estands presents a la 2a. Fira Immobiliària d´Andorra la Vella La segona edició de la fira Cases ha superat totes les expectatives de públic i ha significat la consolidació d´un esdeveniment anual de cita obligada. Durant tres dies s´ha pogut veure al Centre de Congressos d´Andorra la Vella la millor i més àmplia oferta immobiliària del país i de territoris estrangers de forta vinculació amb Andorra, com ho és la costa de Catalunya. Els 59 estands d´aquesta edició han tret màxim profit als nombrosos visitants i a l´interès de gran part d´ells per l´adquisició d´una vivenda. La fira es va clausurar diumenge amb un balanç força positiu.

25/09/2002 El PS acusa l´Executiu d´especular amb terrenys del patrimoni nacional CONTINUA LA POLÈMICA PER LES PERMUTES DE CASA ROSSELL D´ORDINO El PS va rebatre ahir les declaracions del ministre d´Ordenament Territorial, Jordi Serra, que diumenge va qualificar de "gran tracte" les permutes que el Govern ha acordat amb particulars en unes finques de Casa Rossell d´Ordino. Jaume Bartumeu, en una de les seves últimes compareixences a Sindicatura. El primer secretari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, que diumenge al matí va visitar els terrenys amb el conseller Miquel Alís, es va mostrar indignat per les declaracions de Serra. Bartumeu considera que, tenint en compte una política d´urbanisme basada en la solidaritat, la cooperació i la sostenibilitat, els acords de Govern amb els particulars només es poden qualificar de "gran mal tracte". Bartumeu va acusar l´Executiu de tractar el patrimoni de l´Estat amb operacions immobiliàries especulatives i es va preguntar si el patrimoni de Casa Rossell "ha de servir per fer especulació o per fer espais públics i mantenir la sostenibilitat de la parròquia d´Ordino i del país". AL MARGE DEL CONSELL L´afer de les permutes de Casa Rossell --els ter- renys afectats són Camp de Covanella i la finca Terra de la Closa, de la Cortinada-- encara portarà més cua, va avisar Bartumeu. El conseller va posar el crit al cel perquè una de les permutes --la de la Cortinada-- es va firmar el 1999 i els particulars ja han pres possessió del terreny sense esperar el permís del Consell General. En concret, va denunciar que els nous propietaris ja han procedit a eixamplar-hi un vial i va indicar que en les pròximes setmanes convidaran els mitjans de comunicació a desplaçar-s´hi per comprovar-ho. El conseller de l´oposició es va tornar a preguntar per a què serveix el Consell General si, abans de la seva autorització, ja s´ha executat una permuta. Aprofitant la roda de premsa setmanal del partit, Bartumeu va criticar el cap de Govern i el cònsol major d´Ordino per les seves últimes declaracions. Va acusar Forné de rebaixar el llistó del debat polític com a conseqüència del moment de nerviosisme que, segons Bartumeu, està vivint el PLA. També va manifestar "incredulitat sobre la veracitat del missatge polític" d´Enric Dolsa.

23/09/2002 Immobles, alternativa d´inversió? Pot continuar la tendència alcista indefinidament? Com s´ha de calcular el risc financer d´una inversión immobiliària? Les condicions de mercat dels darrers dos anys ha provocat que els inversors cerquin alternatives d´inversió. Alguns inversors han fugit dels mercats de valors i s´han dedicat a comprar pisos, cases o xalets pensant en què aquestes inversions suposen un refugi i alhora bones taxes de rendibilitat. Als Estats Units, per exemple, gràcies a uns tipus d´interès baix, les sol·licituds de noves hipoteques han arribat aquest darrer agost a un màxim històric, segons confirma l´Associació de la Banca Hipotecaria. A Europa la tendència alcista continua, malgrat la posada en funcionament de l´euro, així doncs l´increment de l´any 2001 no només es relaciona pel ressorgiment de diner negre. La reacció ha estat molt similar a la dels Estats Units, la baixada de tipus d´interès "obligada" per ocmplir els criteri de Maastricht, també va contribuir a l´explosió de la demanda. Els tipus d´interès hipotecari van passar del 11% en 1995 fins el 4,50% en l´any 2001. Els preus de les llars, als Estats Units, han estat pujant una mitjana del 5.5% en els darrers 25 anys, segons dades de l´oficina federal de supervisió de la llar. D´aquesta manera si a l´any 1972 vostè hagués invertit 6.500 dòlars, l´equivalent al 20% d´entrada d´una casa en aquells moments, en l´actualitat la seva inversió estaria valorada en 215.000 dòlars mentre que, havent fet la mateixa inversió al S&P500, reinvertint els dividends, el valors de la seva inversió seria un 5% menys del que hauria tret comprant la casa. El creixement continu dels preus de l´habitatge, a Espanya, cal justificar-lo amb l´encariment del preu del sòl que, en alguns casos pot representar més del 50% del preu total d´un pis. empreses especialitzades en taxació immobiliària han establert, en el seu darrer informe, que el preu mitjà d´un nou habitatge es situa en els 1.285 euros per metre quadrat construït, el que representa un augment del 15% anualitzat. Pel que fa a l´habitatge de segona mà, els preus han incrementat amb més gran proporció situant-se en 1.050 euros per metre quadrat o el que és igual a un increment del 17% anual. Els habitatges de nova construcció més cars els trobem a Barcelona (2390 euros/m²), Sant Sebastià (2380 euros/m²) i Madrid (2164 euros/m²). Per comunitats autònomes, Catalunya i Madrid són les que assoleixen preus més elevats de l´habitatge de segona mà. La situació és molt especial, l´esforç que han de fer les famílies espanyoles per a fer front a la compra d´un habitatge es va situar en l´any 1999 en el 38,7% davant el 52,4% de l´any 2001. Els experts financers consideren que el nivell òptim d´endeutament no hauria de superar el 30%. Amb aquestes condicions cada cop és més difícil comprar un habitatge. El que diuen les estadístiques és que les demandes incrementen fora dels grans nuclis urbans els preus, evidentment, són més assequibles. El sòl urbanitzable cada cop serà menor i influirà encara més en el preu dels nous habitatges. La compra d´una propietat immobiliària pot significar certs riscos financers. Amb aquest tipus de béns sempre hi ha el problema de les despeses. Les comissions immobiliàries, honoraris jurídics, despeses mínimes, etc...No s´ha d´oblidar tampoc les despeses de manteniment o les taxacions obligades a l´hora de vendre l´habitatge. És cert que les inversions immobiliàries generen beneficis, però, abans d´actuar cal avaluar els fluxos d´efectiu que genera. Això vol dir el "cash" del lloguer o de la venda desprès haver restat totes les despeses de finançament, manteniment i reparacions. També existeix una idea quivocada i popular que condueix a dir que s´inverteix en una hipoteca pagant capital per a reduir els interessos o saldant el préstec a l´avança. Seria més correcte fer un plantejament tal que fixar-se una data en la qual es pugui saldar el deute. En aquest cas no és una inversió sinó una estratègia de reducció de deute, equilibrada i que ens permet valorar els estalvis per a la vellesa, els estudis dels fills o altres petites despeses. Altres alternatives d´inversió immobiliària: Existeixen fons d´inversió genèrica que inverteixen en actius immobiliaris. Són coneguts com REITs, societats mercantils d´inversió immobiliària. A Europa també existeixen fons que inverteixen en inversions immobiliàries. En la majoria dels principals països els resultats obtinguts pels valors immobiliaris van superar un cop més als tradicionals de renda vairable. A Holanda es van registrar els millors resultats dels darrer any gràcies, segurament, a l´estructura de fons d´inversio que gaudeixin d´avantatges fiscals. Els valors immobiliaris no són immunes a la relentització de l´economia global. En conseqüència, les previsions de beneficis seran menys optimistes que les realitzades fa un any. Encara existeixen moltes probabilitats de que els resultats dels valors immobiliaris superin a la resta de sectors en els propers mesos però, les previsions de rendibilitat global seran amb tota seguretat sensiblement més baixos que el tancament del 2001. La millor decisió en matèria d´inversió immobiliària és la que genera beneficis superiors a la inflació per això, cal fixar-se amb els professionals que gestionen amb coherència i tenen un línia regular d´actuació.

10/09/2002 L´economia es resisteix a la recessió mundial i creix el 3% La construcció és el sector més saludable mentre que el consum privat es ressenteix Els diferents sectors econòmics d´Andorra van resistir durant l´any passat la recessió registrada a nivell mundial i van experimentar un creixement global del 3%, "un percentatge inferior al d´anys anteriors però superior a la mitjana de la zona euro i, concretament, de les taxes francesa i espanyola", va remarcar ahir el president de la Cambra de Comerç, Ramon Cierco. Aquesta és la principal conclusió de l´informe econòmic de la Cambra, que l´elabora cada any des del 95 amb l´objectiu d´analitzar la salut econòmica nacional i internacional. Cierco va assegurar que tot i la desacceleració registrada en determinats àmbits "els resultats han estat, per cinquè any consecutiu, força positius", va dir. DESACCELERACIÓ DEL CONSUM Tanmateix, l´informe també posa de relleu que s´havia constatat un "menor dinamisme del consum privat lligat al descens de l´ocupació i del nombre de visitants". Una tendència que no va frenar ni la reducció del tipus d´interès ni l´augment mitjà dels salaris. Quant a sectors, la construcció va ser, un any més, el que va experimentar un major creixement. El sector serveis es va mantenir fent front al descens de visitants motivat per la recessió econòmica dels països de l´entorn, i, sorprenentment, els sectors primari i secundari van gaudir d´una salut bastant més favorable que en els anys precedents. Finalment, Cierco va fer especial menció a la queixa que, un any més, expressen la majoria d´empresaris consultats com és la dificultat per trobar mà d´obra qualificada. dades UN RECULL ESTADÍSTIC Importacions El 49% dels productes importats provenen d´Espanya, mentre que els materials d´importació francesos suposen el 25%. Matriculacions Les matriculacions de vehicles van baixar un 0,9% per primer cop des del 1996 Impostos L´informe destaca la reducció del dèficit públic gràcies a l´entrada en vigor de nous impostos.

24/06/2002 El GAFI aprova Andorra en la lliuta contra el blanqueig Una vegada més l´organisme no inclou el Principat a la llista negra Tal com esperaven el Govern i tots els agents de l´economia nacional, Andorra no figura a la nova llista de països que no cooperen en la lluita contra el blanqueig que fa el Grup d´Acció Financera contra el Blanqueig de Capital (GAFI). Aquest organisme internacional ha fet pública la revisió de la seva llista negra, que ara per ara la formen 15 territoris: Illes Cook, Dominica, Egipte, Grenada, Guatemala, Indonèsia, illes Marshall, Nauru, Nigèria, Niue, Filipines, Rússia, Sant Vicenç i les Grenadines i Ucraïna.

15/05/2002 El Col.legi insisteix a diferenciar el blanqueig de l´evasió fiscal El sector és un dels més atractius per amagar diner negre de la delinqüència La UPB matisa que les conductes sospitoses no sempre oculten un delicte El Col.legi Professional d´Agents i Gestors Immobiliaris va voler deixar clar ahir, durant la conferència Tipologies del blanqueig per al sector immobiliari , que cal diferenciar clarament què és l´evasió d´impostos mitjançant la compra d´immobles a Andorra del blanqueig de diner provinent de la delinqüència internacional. La presidenta del Col.legi, Anna Rodríguez, va explicar que és habitual en el sector vendre immobles com a segona residència per estrangers, sobretot espanyols, i que els pagaments es facin fragmentats. En aquest sentit Rodríguez va voler alertar els col.legiats i també els futurs agents que demà s´examinen, que "aquesta pràctica no es sospitosa d´amagar un delicte de blanqueig i que, en tot cas, si es tracta d´evasió fiscal, a nosaltres no ens afecta". La conferència que ahir va protagonitzar el primer cicle de conferències que organitza el col.legi immobiliari va anar a càrrec de Jordi Pons, director de la Unitat de Prevenció del Blanqueig (UPB). Pons va especificar que a Andorra només es considera delicte de blanqueig els diners o valor procedents de les infraccions penals tipificades en el codi penal andorrà, que són el tràfic de drogues, el tràfic d´armes, el terrorisme, el proxenetisme i el segrest. BLANQUEIX EN EL SECTOR El director de la UPB va recordar als agents immobiliaris l´obligació de fer declaració de sospita davant qualsevol irregularitat que observin en les operacions que gestionen. L´immobiliari és un sector atractiu per la delinqüència internacional a l´hora de blanquejar diners, tanmateix Pons va remarcar que a Andorra no és un dels camps més utilitzats per les màfies, entre altres raons, perquè els agents immobiliaris actuen a través de la banca. En tot cas, el conferenciant va informar els immobiliaris de les operacions que els han de despertar sospites, tot i que "encara que siguin sospitoses no vol dir que siguin al final constitutives de delicte", va matisar Pons. Entre aquestes operacions va destacar l´adquisició a preu real o simulat d´immobles en efectiu o altres mitjans dubtosos, i també la compra a través de familiars, apoderats o societats interposades. També el lloguer de locals sense una utilitat racional o lògica s´haurien de posar en dubte. Quan els agents detectin tots aquests casos haurien de fer una declaració de sospita a la UPB que, per la seva banda, investigaria per trobar indicis de blanqueig. OBLIGACIONS DELS AGENTS LA LLEI ESTABLEIX UN SEGUIT D´OBLIGACIONS QUE ELS AGENTS IMMOBILIARIS HAN DE SEGUIR DAVANT LA SOSPITA D´UNA OPERACIÓ DE BLANQUEIG DE DINERS Declaració Davant la sospita, els agents estan obligats a declarar, i a aportar tota la informació relativa a l´operació i en cap cas no poden informar de la investigació a les persones afectades ni a tercers. Vigilància Les immobiliàries han de vigilar les operacions que es consideren poc habituals, en especial aquelles que, segons la UPB, són susceptibles de ser investigades i que ja s´estipulen en els comunicats tècnics. Facilitar dades La UPB pot exigir que se li faciliti tota la informació que sol.liciti en l´exercici de les seves competències, i els agents immobiliaris estan obligats a identificar el client i els verdaders drethavents. Control intern Dins de les empreses immobiliàries s´han d´establir procediments de control i comunicació interna per prevenir i impedir que es produeixin operacions de blanqueig a través de les seves vendes. Formació Els subjectes obligats han de dur a terme programes específics de formació del personal a fi i efecte d´evitar els riscos que comporta els desconeixement de la llei o de les tipologies de blanqueig. Documentació Conservar la documentació de les operacions, sobretot les que poden aixecar sospites, és necessari perquè l´UPB pugui investigar en condicions. La llei estableix que les dades es conservin durant 10 anys

04/04/2002 El preu de l’habitatge arribarà a 2.750 euros el metre quadrat Calcula que l’increment d’aquest any serà semblant al del 2001, del 14% Els preus dels habitatges augmentaran aquest any una mica menys del que van variar l’any 2001, segons va indicar ahir Jordi Galobardas, secretari del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA). Galobardas va destacar que “calculem que l’any passat la pujada es va situar entre el 13% i el 14% i potser al 2002 continuarà la tendència d’un increment moderat, però segur que es produirà, com ha passat sempre”. Jordi Galobardas va comentar que la rebaixa previsible dels preus de les unitats familiars que s’ha anunciat a Espanya “no té res a veure amb la situació d’aquí perquè el mercat espanyol i l’andorrà no tenen per què anar igual i seguir la mateixa tendència, tot i que si es produeix una gran crisi evidentment afectaria tothom”. El secretari del col·lectiu de gestors immobiliaris va afirmar que la compra d’habitatges no serà més barata aquest any, “perquè això mai no ha passat, ni en les èpoques de les pitjors crisis“ i ho va atribuir a la diferència d’estructura del model de finançament, “ja que aquí el promotor es fa càrrec d’un percentatge inferior que al país veí i si no es ven, llavors l’operació trigarà més a produir-se, però no es rebaixarà l’import de la venda”. El preu estàndard actual del metre quadrat de les construccions noves està al voltant dels 1.803 euros (300.000 pessetes) a tot el territori, “tot i que pot arribar als 2.704 (450.000 pessetes) en les zones més cares del país i depenent de la categoria de l’obra, mentre que en els casos de les unitats més barates no baixaria dels 1.683 euros (280.000 pessetes)”, va comentar l’agent immobiliari. Quant a les tarifes mitjanes dels habitatges de segona mà, va indicar que se situen al voltant dels 1.563 euros (unes 260.000 pessetes), malgrat que va assenyalar que “cal tenir en compte que tenim una deficiència important de dades en aquest camp, com en molts altres, i per tant totes les xifres obeeixen les estimacions que fem el conjunt de responsables de les immobiliàries”. Les parròquies amb els preus dels habitatges més cars són les centrals, segons es va detectar a l’últim estudi elaborat per l’AGIA, “que també mostrava que s’havia registrat un augment considerable dels preus a les parròquies d’Ordino i Canillo, de manera que les xifres de compra s’estaven apropant molt a les d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany”, va explicar el secretari del col·lectiu. A més, va afegir que “les diferències segons la ubicació de la unitat immobiliària provoquen que un pis amb les mateixes característiques tingui una diferència de preu a l’alça d’entre un 30% i un 40% si està situada a la capital o si s’adquireix a la Massana”. El secretari de l’AIGA va manifestar que aquesta variació de preus “s’explica –a més de per la disponibilitat de sòl– perquè hi ha clients interessats a buscar la proximitat al centre, però el fet que hi hagi molta demanda d’habitatges a les zones allunyades del centre comercial del país demostra que molta gent busca tranquil·litat al moment d’adquirir una propietat immobiliària”. Pel que fa al moviment del mercat immobiliari, Galobardas va explicar que “les vendes continuaran, tot i que potser no amb la mateixa alegria. Cal dir que els últims anys han estat relativament bons, però no s’ha produït el boom ni de preus ni d’operacions que s’ha experimentat al mercat espanyol, en què es va viure una demanda impressionant d’habitatges a final dels 90 i també al 2000. Aquí també se n’esperava un amb l’arribada de la moneda única europea, però no es va concretar”, va destacar Galobardas.

11/03/2002 EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ I EL SEU MERCAT El Govern ampliarà les possibilitats d´adquirir vivenda als estrangers. Serra és partidari de fer les autoritzacions per persona i no per unitat familiar La demanda de propietats dels no andorrans es va duplicar l´any passat. El ministre d´Ordenament Territorial, Jordi Serra, és partidari d´ampliar les autoritzacions per a la compra d´una propietat immobiliària als estrangers, fent que el permís es pugui donar per persona i no per unitat familiar com fins ara. Aquesta és una antiga reivindicació del Col.legi d´Agents i Gestors Immobiliaris que el ministre entén com a justificada i que segurament canviarà. Serra té clar que s´ha de continuar limitant la venda de propietats a estrangers, però també considera "adequat modificar aquest criteri perquè cada persona física major d´edat estrangera pugui comprar una propietat immobiliària". L´Administració té un control directe sobre la venda d´immobles a estrangers o a residents sense drets econòmics, ja que per efectuar l´operació de compra venda és necessari obtenir una autorització. Només s´autoritza una propietat per família. Si una família vol canviar de vivenda no pot comprar una de nova fins que no ha venut l´antiga. MÉS DEMANDA L´interès dels estrangers per l´oferta immobiliària d´Andorra ha augmentat considerablement, ja sigui com a segona residència o inversió, en el cas de les persones que no viuen a Andorra, o bé com a primera, que és el cas dels residents. L´any passat gairebé es va doblar el nombre de metres quadrats autoritzats respecte a l´anterior. El Govern va donar permís a estrangers per a la compra de 1.329 habitacles i per a la venda de 266. També va autoritzar la compra de 49 parcel.les i la venda de 32. A aquest volum d´operacions caldria sumar les dels andorrans i residents amb drets econòmics per obtenir una visió precisa de l´activitat immobiliària que genera el país. Segons el ministre Jordi Serra s´està vivint "un creixement molt important des del 1995 que encara ha de continuar". La clau es troba en "mantenir aquest increment, però de forma mesurada i controlada, tant en qualitat com en temps".

02/03/2002 REUNIÓ DE TREBALL DE LES AUTORITATS PARROQUIALS. Els cònsols es preocupen per les dificultats d´aplicació que poden sorgir. Un altre tema prioritari per als comuns que es va tractar ahir a la reunió de cònsols és el de l´adaptació a la llei del sòl. Els serveis tècnics d´algunes corporacions han començat a rebre les propostes del Ministeri d´Ordenament Territorial. DENSOS I COMPLEXOS "S´ha parlat de la necessitat de reflexionar sobre els reglaments de la llei del sòl; ara s´estudiaran amb els tècnics i després farem una reunió per conèixer les dificultats amb què ens podem trobar els comuns a l´hora d´aplicar- los", va explicar ahir la cònsol d´Escaldes, Lydia Magallon. La cònsol, que va definir de "densos i de difícil comprensió" els textos, va explicar que, en opinió de les autoritats comunals, cal fer-ne una lectura detallada i valorar-ne les dificultats abans que entrin en vigor.

01/03/2002 El Comú massanenc aprova l´obra d´excavació del giny Garrallà afirma que la corporació sempre ha respectat la llei de contractació pública. El Comú va aprovar ahir la contractació de les obres d´excavació de l´estació de sortida del telecabina de la Massana. El cònsol major, Antoni Garallà, va puntualitzar que el Comú s´està movent al màxim per tenir totes les empreses contactades perquè en el moment que s´autoritzi la construcció no s´hagi de perdre temps en licitacions i tràmits burocràtics. Segons Garrallà, les empreses han acceptat la condició que si no es fa el Comú no les hauria d´indemnitzar. Garallà va contestar ahir les crítiques del Partit Socialdemòcrata relatives al giny que unirà la Massana amb l´estació de Pal: "El Comú de la Massana no ha vulnerat mai la llei de contractació pública. Ha estat respectuós amb el tema i les coses s´han fet bé". Tot i això, admet: "Potser ha faltat una mica d´informació perquè hem preferit treballar de manera discreta, i és possible que la crítica es degui més a la falta d´informació que a una altra cosa". El conseller liberal de l´oposició, Josep Montané, també va defensar la conveniència del projecte i va explicar que el giny ja figurava en els seus objectius electorals. "Tothom és lliure de donar la seva opinió, però el PS en aquesta sala comunal no hi té cap representació i nosaltres hem considerat que el giny convé", segons Montané. El Comú va aprovar ahir la contractació de les obres d´excavació de l´estació de sortida del telecabina de la Massana. El cònsol major, Antoni Garallà, va puntualitzar que el Comú s´està movent al màxim per tenir totes les empreses contactades perquè en el moment que s´autoritzi la construcció no s´hagi de perdre temps en licitacions i tràmits burocràtics. Segons Garrallà, les empreses han acceptat la condició que si no es fa el Comú no les hauria d´indemnitzar. Garallà va contestar ahir les crítiques del Partit Socialdemòcrata relatives al giny que unirà la Massana amb l´estació de Pal: "El Comú de la Massana no ha vulnerat mai la llei de contractació pública. Ha estat respectuós amb el tema i les coses s´han fet bé". Tot i això, admet: "Potser ha faltat una mica d´informació perquè hem preferit treballar de manera discreta, i és possible que la crítica es degui més a la falta d´informació que a una altra cosa". El conseller liberal de l´oposició, Josep Montané, també va defensar la conveniència del projecte i va explicar que el giny ja figurava en els seus objectius electorals. "Tothom és lliure de donar la seva opinió, però el PS en aquesta sala comunal no hi té cap representació i nosaltres hem considerat que el giny convé", segons Montané.

23/02/2002 1 5 9

10/09/2001 ESCALDES VOL CASINO La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Lydia Magallon ha confirmat que El Comú d’Escaldes-Engordany està interessada en acollir el casino. No obstant, adverteix que en primer lloc cal tenir una llei del joc.